No te quedis mans plegades,
mallorquí:
que les coses no s’arreglen
aixuixí".
Amb aquestes paraules, tan seves, Xesc Forteza convocava tots els mallorquins a la Cadena Humana per la llengua que es va fer el 6 de maig de 1995.
Aquella gran mobilització popular –uns 30.000 participants–, juntament amb el primer Correllengua, que havien organitzat els Joves de Mallorca per la Llengua quinze dies abans, va marcar l’obertura d’una etapa de mobilitzacions populars que acabà amb aquella idea molt instal·lada en els sectors culturals i que Josep Maria Llompart expressà amb la fórmula que els qui defensam el català "cabríem en un furgó de la guàrdia civil".
Només 48 hores abans d’aquella massiva diada, un servidor demanava prudència a uns eufòrics Toni Mir i Gaspar Valero, que es començaven a demanar què faríem si hi havia tanta gent que la cadena humana es desbordava. Personalment, estava més preocupat per saber com ens ho faríem si no bastava la gent per cobrir els tres quilòmetres de recorregut.
"Avui hem omplit la plaça Major i l’omplirem les vegades que faci falta", afirmà Toni Mir en el seu discurs de la segona Diada per la Llengua. I ho hem fet. La darrera vegada el 2007, quan constituírem el mosaic humà amb el lema "El futur és nostre".
"Per això el Foment de Turisme demana una sèrie de coses (…) Als empresaris, que inverteixin part dels seus excedents en la conservació del patrimoni natural, històric i cultural de les Illes, i que protegeixin i emprin la nostra llengua", afirmà Miquel Vicens Ferrer, que presidí el Foment de Turisme, sens dubte amb molta més dignitat que l’actual. Va ser durant la VI Diada per la Llengua, celebrada amb el lema "Junts per la Llengua".
"La defensa de la llengua i de l’autogovern és un acte de profunda responsabilitat democràtica", afirmà Joan Francesc López Casesnoves" en el manifest de la VII Diada per la Llengua.
Uns anys més tard, com explicava Jaume Mateu, "amb el SUS Mallorca hem aconseguit escampar per tot Mallorca l’esperit de festa i reivindicació de les diades per la Llengua i l’autogovern que se celebren cada any a Palma. A més, hem tornat a demostrar que arreu de l’illa hi ha gent organitzada per defensar la llengua, la cultura i les tradicions del nostre poble".
En definitiva, vistes en conjunt, les diades per la Llengua són, juntament amb les manifestacions en defensa del territori, les grans mobilitzacions ciutadanes que s’han esdevingut a Mallorca durant la darrera dècada del segle passat i la primera del present. Unes mobilitzacions massives, espectaculars i útils. Útils, però encara avui necessàries.
Per això l’OCB, amb el suport d’una vintena d’entitats més, ens convoca a tornar a sortir al carrer per la llengua, a tornar a ajuntar les mans per fer arribar el missatge en favor de la nostra llengua a la seu de la sobirania popular: el Parlament de les Illes Balears.
Si m’ho permeteu, i ja que hem manllevat les paraules d’altri per anar bastint l’article, usarem els mots d’un il·lustre poeta valencià, Vicent Andrés Estellés, per convidar-vos a la Cadena Humana de dissabte: "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa-hi. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu".
