No hi ha com un bon emprenyat per canviar el curs de la Història. L’empresari que entaferrà a la Fiscalia Anticorrupció un munt de factures de la UTE que va fer el desdoblament de Manacor ho ha trastocat tot. Aquest home s’empipà perquè fou expropiat i ho entengué com una injustícia. Després, de manera estrambòtica, aconseguí les factures de dins les empreses afectades. Més tard, es posà en mans d’experts i el paquet acabà a Anticorrupció. A partir d’aquí comença la investigació, punt per punt, fil per randa, fins a arribar al nivell de vida d’algun servidor públic que pot tenir problemes. L’empipament d’un home (el Lee Harvey Oswald d’aquesta història) s’ha convertit en una autèntica bomba. Ahir se’n produí la primera explosió, justament el dia en què l’executiva d’UM havia de posar contra les cordes el president Antich amb el golf de Son Baco.
Per rematar la jornada, Miquel Nadal fou imputat en el cas Can Domenge. El que per a ell havia de ser el gran dia, en el qual podia aixecar les llances contra l’esquerra, es convertí en el calvari de posar tots els seus càrrecs a disposició del partit. I com ha estat possible, això? Ja ho diu un principi de l’Exèrcit nord-americà: "La primera vegada és casualitat; la segona és coincidència; la tercera és acció de l’enemic". Però a Langley, a l’escola de la CIA, s’ensenya que "la primera vegada sempre és acció de l’enemic". Només fa falta un Oswald, un empipat, per armar el sarau.
