algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.64°
15°

Biel Company i Mateu Morro ( i 3)

Temorós d’esgotar la paciència dels meus lectors amb preàmbuls, pròlegs, consideracions i excuses, i incitat pels amics sineuers i lloritans que m’asseguren que si vaig amb tanta pardaleria i no faig més sang, no em tornaran a llegir pus mai, passaré a exposar els dos models agrícoles que representen o personifiquen Biel Company i Mateu Morro.

El model de Biel Company és el propi d’una mentalitat economicista radical. En Biel creu que l’agricultura que convé a Mallorca és aquella que dóna més rendiment per quarterada. El rendiment s’ha de calcular, lògicament, sumant els guanys i restant les despeses. Aquest càlcul du a la conclusió que el millor que es pot fer és sembrar patates a sa Pobla i cereals –ordi i civada– a les terres que tenguin un mínim d’actitud per a tal tipus de correu. Complementari amb aquest criteri és el de mirar d’estalviar mà d’obra i posar a treballar el capital en forma de maquinària agrícola. No crec que faci falta dir que aquesta mentalitat d’explotar al màxim la terra i treure’n el benefici més gros possible és pròpia de la cultura jueva i dels preceptes que els va donar el Déu de l’Antic Testament, el Déu dels jueus i dels xuetons. Sé el que dic.

Tot i aquesta mentalitat excessivament jueva i economicista, en Biel no deixa de tenir una part de raó. El que passa és que aquest tipus d’agricultura atenta, com totes, no sols al medi ambient, sinó al paisatge que vàrem conèixer, els de la meva generació, a la nostra infantesa: amb arbres, parets, tanques, animals diversos, pagesos que anaven darrere el mul, que tenien temps per fer un cigarret al mig del sementer etc. Aquell paisatge que segons Pla havia creat el dret romà ha estat transformat ara en un altre, sense arbres ni pagesos, que de cada vegada més s’assembla a Castella i a mi, francament, no m’agrada.

El model Morro és tota un altra cosa. Consisteix a posar messions més per una agricultura diversificada, per ventura més bella –més semblant a la de la meva infantesa– però econòmicament, ai!, més insostenible. És un model que per a funcionar necessita que els mallorquins facem contínuament actes de fe. Hem de creure, i pagar per això, que els nostres productes són més saborosos, que les tomàtigues fetes amb conreu ecològic són més saludables, que no hi ha cap adob comparable al cagalló de cabra, que no hem de podar els arbres per fer-los petits i facilitar la recollida, sinó que hem de respectar la seva llibertat, que la ciència agrícola i ramadera americana i els seus investigadors van errats respecte als transgènics o a la transferència embrionària, que la Conselleria d’Agricultura necessita més funcionaris.

Per res d’aquest món voldria estar dins la pell de na Mercè Amer. Na Mercè haurà de triar entre dos models i jo, a hores d’ara, no sé per quin dels dos em decantaria. I sabeu per què no ho sé? Perquè la teoria científica que m’ajudaria a resoldre el dilema té encara alguns punts poc clars. Aquesta teoria científica és el darwinisme i un dels seus punts foscos és a veure si la selecció es fa, o actua, a nivell d’individu o a nivell de grup. Dit altrament: si per a l’espècie –en aquest cas els agricultors balears– és millor fer costat amb les sempre necessàries subvencions aquells individus forts i biològicament o econòmica eficients o gastar els nostres imposts a repartir ajudes a la majoria dels que es diuen pagesos, encara que moltes d’aquestes empreses funcionin amb supòsits ingenus i/o irracionals.

No sé, ja dic, com resoldre la disputa. Però m’atreviria a proposar un justa quasi de caire medieval. Una carrera al trot amb en Biel i en Mateu de menadors. Els cavalls els triaria jo. Serien –vos ho assegur– dos panerets de fruita. Riuríem!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aina Cohen, fa mes de 15 anys
I més surrealista encara anomenar els xuetons. No ho entenc, jo no sé si el Sr. Bujosa és antixueta, però pixar fora de tets ho ha fet molt bé. Els xuetons no s'han distinguit precisament com a pagesos. i no sé a que ve dir que ells tenen el mateix dèu que els jueus. Si la majoria eran ultra-catòlics i anaven plens d'escapularis. Ai, la Mallorca profunda surt quan manco t'esperes. A la majoria d'obra literaria dels escriptors mallorquins, sempre surt un xueta formant part del paissatge, el Sr. Bujosa havia de seguir la tradició. Encara que no vengui a "cuento". Sigui pel tema que sigui, els xuetons sempre ballan pel mig. Els mallorquins, cristians vells i al segle XXI, s'ho haurien de fer mirar.
Valoració:-6menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 15 anys
Allà on diu "actitud" crec que hauria de dir "aptitud". I per altra banda trob que és molt frívol això de posar una etiqueta ètnica, en aquest cas jueva, a determinat tarannà
Valoració:7menosmas
Per Pere Picó i Pinya, fa mes de 15 anys
A l'amo en Xesc li ha sortit la vena antixueta. Feia estona que li ensumava. Patètic, en efecte. Si aquest home és catedràtic jo podria ser rector de la Universitat.
Valoració:-6menosmas
Per xesc, fa mes de 15 anys
PATÈTIC!!
I aquest senyor es un saberut professor?
De què?
La resposta seria massa extensa, me'n afluix.


"...d'explotar al màxim la terra i treure'n el benefici més gros possible és pròpia de la cultura jueva i dels preceptes que els va donar el Déu de l'Antic Testament, el Déu dels jueus i dels xuetons."" Deixa'm riure, Jajajajajajajaja


Utilitza el darwinisme per fer costat amb les sempre necessàries subvencions aquells individus forts i biològicament o econòmica eficients

Jajajajajajajaja
Valoració:-7menosmas
Per Càvec, fa mes de 15 anys
Quin escrit tan barroer i manipulador!
Tots sabem el que mou a Biel Company, per molt que vostè ho calli.
I ja que és un expert també en agricultura perquè no ens parla dels ingressos que tenen els pagesos que es dediquen a l'aguicultura ecològica. Els que conec estan ben contents, perquè hi ha molta gent que s'estima pagar més però menjar productes més sans i més saborosos.
Valoració:-1menosmas
Per un que mira, fa mes de 15 anys
Jo crec que la unica persona de les illes que vigila la necesària "subvenció-" del blatg es en Mena, d´aixó viuen i han viscut. Som el falcons de la conselleria, viuen del diners del sector públic, tots dos. Sr. Bujosa molta comèdia i poca aportació a una comparació que guanya per golejada en Mateu Morro i sense marca el "diga gol" que defensa.
Valoració:2menosmas
Per fogater, fa mes de 15 anys
Té raó, Sr. Bujosa, no el tornaré a llegir mai més. No en té ni punyetera idea i se pensa que va bé... tot cofoi ell, amb la teoria dels dos models... que s'ha hagut de rompre molt el cervell per treure-la?
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente