El metro de Palma és la història d’una gran pressada. Matas llançà la iniciativa el 2005, ja ben entrada la legislatura, i es comprometé que començaria a funcionar abans de les eleccions de juny del 2007. I així va ser. Però clar, impulsar una infraestructura d’aquest calibre amb tan poc temps implicava accelerar-ne el tràmits, fer via, córrer per esser-hi a temps. Des d’aquesta perspectiva, no és estrany que hi hagués expropiacions que es pagassin notablement més cares. Així es guanyava molt de temps. No importava la despesa, importava obrir el metro amb el marge suficient perquè reportàs molts de vots a Matas.

Si aquesta manera d’actuar implicava incrementar el deute de la Comunitat Autònoma, tampoc no importava, perque suposava quatre anys més en el poder. Després va arribar la dura realitat: el metro s’inundà i ha fet falta una doblerada per dotar-lo d’un sistema que l’impermeabilitzi. Ara, aquesta infraestructura escàndol és investigada per la Fiscalia Anticorrupció. Ja s’ha detectat un forat de com a mínim 3,8 milions d’€, incloses les presentacions de factures per obres que mai no es feren. La gran xifra de diners que es va moure i remoure en aquell temps preelectoral fou enorme. Matas jugava a tot o res. Volia vèncer al preu que fos. Aquesta és l’autèntica perversió d’aquell procés polític vergonyós.