algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Què hauria fet jo?

Una de les pel·lícules de l’any ha estat El lector, basada en la novel·la homònima del jutge alemany Bernhard Schlink. Tant el llibre com el film posterior plantegen el dilema moral d’un al·lot que ha mantingut un afer amorós amb una dona més gran que ell durant els anys de la postguerra alemanya, en un estiu berlinès de finals de la dècada dels quaranta; ella és una dona inculta i molt bella, i ell –alguns anys després de finit l’afer–, ja estudiant universitari, descobreix que ella va ser guardiana a Auschwitz, sequaç fidel de l’extermini de desenes de milers de jueus. El lector ens posa a davant els ulls la complexitat de l’home, de quina manera la persona més abnegada i apassionada pot haver estat sanguinària en un passat esfereïdor, o potser esdevenir-hi si es giren les tornes. Hi ha un proverbi àrab que diu: "abans de jutjar algú, camina durant tres dies amb les seves sandàlies".

Així, l’obra literària i el film ens proposen endinsar-nos en la vida i en la formació de Hanna, la guardiana, i no excusar-la, però potser sí comprendre els motius, els antecedents, de la seva actuació. Quan va sortir el llibre, l’any 1995, a Alemanya es va obrir un debat sobre si Schlink estava perdonant els assassins, tot perquè ens mostrava que no tenien per què haver estat tots bojos psicòpates plens de rancor, sinó persones normals, poc o molt obnubilades per una ideologia destructiva. La revista americana In character (‘Una revista per a les virtuts de cada dia’) publica en el seu darrer número, dedicat íntegrament a reflexionar sobre el coratge, un article del biògraf de Hitler Ian Kershaw.

L’insigne historiador anglès es demana ‘¿Què hauria fet jo?’ davant l’ascens de l’odi nazi, ¿de quina manera hauria actuat com a ciutadà alemany si hagués hagut de viure durant aquells anys de bogeria? Kershaw diu que ell no hauria superat la prova del coratge, que no hauria tingut els pebrots necessaris per mostrar pública oposició a la brutalitat nacionalsocialista: "M’agradaria pensar que hauria estat un antinazi convençut, dels que van participar en la lluita subterrània. Tanmateix sé que hauria estat tan confús i m’hauria sentit tan impotent com els dissidents polítics que va haver-hi durant el Tercer Reich". Kershaw va estudiar els casos d’oposició política d’aquells anys, quan escoltar jazz o fer una broma sobre un jerarca del partit podria comportar penes de presó, pallisses o l’internament en el lager. Així talment ser comunista, protegir jueus o ser testimoni de Jehovà.

¿Qui hauria estat capaç del coratge que va demostrar el fuster Georg Elser, qui va posar una bomba en una taverna, adreçada a Hitler, un artefacte que va esclatar quan el dictador ja havia partit, tot i que Elser va ser detingut i executat? Kershaw ens diu que el més normal era no tenir el coratge suficient per mobilitzar-se, i fer compromisos i concessions amb el règim, fomentar així la passivitat de la majoria, la que permet que una minoria poderosa i organitzada guanyi terreny i aboqui la humanitat a la més gran carnisseria.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per forastera, fa mes de 13 anys
Jo ara recordo una altra pel·lícula ,Rojo, (de la trilogia azul, rojo, blanco)que em va agradar moltíssim i que et fa pensar en el brutal atractiu que pot tenir el jutgar des d'un punt de vista personal, sense pressió ni por, i que per aquest motiu no pot ser justificat de cap manera. O tal vegada sí?
Valoració:1menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 13 anys
De vegades hom té tendència a pensar que el nazisme o el franquisme era cosa de quatre desbaratats mentals. La majoria de la població col·laborà volgudament amb tots dos règims, uns per por i d'altres per convenciment. Tots els col·laboradors en treien alguna mena de profit, econòmic, laboral, social, etc. Una de les "meravelles" de la democràcia tutelada des de Franco fins a Juan Carlos és que els responsables principals del règim feixista, a diferència del que passa a Alemanya, no donaren cap mena de compte dels seus fets criminals.
Valoració:1menosmas
Per joan, fa mes de 13 anys
Com diu en Llorenç, aquí no han assegut a ningú a cap judici pel que han fet durant quaranta anys.
I durant aquest anys la gran majoria feia un seguiment complaent....
Valoració:1menosmas
Per Llorenç, fa mes de 13 anys
Bon article. Naturalment res del nazisme no es pot comparar amb el franquisme. Res? Manuel Fraga Iribarne segueix lliure de tota culpa, demanau-li: "Qué hauria fet ell?"
Valoració:2menosmas
Per Lector, fa mes de 13 anys
Encara no he llegit el llibre. Ahir vaig anar a veure la pel·lícula "El lector".

Al marge de l'excel.lent trama argumental que analitza la culpa dels qui han hagut de conviure amb l'herència nazi, em va interessar especialment la relació pare-filla que just apareix com de volada, que ve a sumar-se a tot el que per a mi és principal en aquesta versió cinamatogràfica: la prevalència dels sentiments.

Queda clar que Hanna és un personatge secundari. La seva fredor emocional d'ex-nazi tan sols queda trastocada en l'escena de l'excursió a l'esglèsia, a cert instant del judici quan assumeix la culpa, i en l'acte del suicidi del que només ens mostren els peus sobre una pila de llibres.

Però la vida del personatge principal transcorre des de l'adolescència a una avançada vida adulta. D'aquest home que haurà assolit al cap dels anys una vida professional reexida, m'interessà el seu patiment existencial en la recerca de la coherència moral de la seva vida condicionada per una relació amorosa que va experimentar accidentalment als quinze anys, que el va condemnar a una vida de soledat sentimental, ben exclícita i patent quan només se sent amb coratge d'establir contacte amb Hanna (la persona que va arruinar la seva vida amorosa) a través de l'enregistrament de cintes amb la lectura dels llibres. A la fi queda en suspens la qüestió del fracàs de la seva vida quan s'esdevé confident de la seva filla.

Qui sap si ella (que representa el futur en la persona jove) el podrà alliberar del pes de la solitud a que el va condemnar el nazisme?
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente