Les obres de l’hospital de Son Espases no s’aturaran. A pesar del que ha dit el Tribunal Suprem. El qual podria haver-les aturades i no ho ha fet. S’ha limitat a pegar una closcada a com es va fer el procés. Però ningú no s’imagina que les obres s’aturin. De fet, el Govern ja ha anunciat, i amb bon criteri, que tot seguirà el guió previst. Basta fer una volta per allà per adonar-se del que podria significar aturar les obres. Un desbarat de conseqüències imprevisibles: indemnitzacions multimilionàries, enorme cost a tirar allò fet o, pitjor, deixar-ho podrir pels segles dels segles... El que el Suprem ens diu, en el fons, és la necessitat que tenim de projectar el nostre desenvolupament no a tocs d’improvisacions –a vegades per interès polític, d’altres per interessos espuris...– sinó pensant, planejant i dissenyant almenys una mica més enllà del que és una legislatura o un mandat d’una institució política. Tanmateix, gairebé mai no s’ha fet. Aquest és el vertader drama.
Sota els governs del PP –a l’Ajuntament de Palma i a l’Autonomia- i del PP-UM –al Consell– visquérem uns anys d’un tipus d’urbanisme que és difícil no pensar que no tenien com a objectiu satisfer interessos particulars. És el que diu, per exemple, la Fiscalia sobre les famoses àrees de reconversió del Pla Territorial. O el cas del metro: l’informe del ministeri de Foment –quan era presidit per Àlvarez Cascos– el desaconsellava perquè el cost era massa alt per la rendibilitat, escassa, que se li podria donar; però es va fer i ara no té la mínima ocupació que és d’exigir a una obra com aquesta. I n’hi ha més: tota la zona de Son Espases, la Real, Son Moix... forma un arc que va ser objecte d’intensíssima especulació. Amb crítiques socials d’aspectes puntuals –Son Espases–, és ver, tan intenses com absents a d’altres desbarats que s’anunciaren –com les torres de Grande a Son Moix– i que haurien significat un impacte brutal no ja –que també– sobre la mateixa zona de l’hospital i del monestir sinó sobre tot Palma, per no recordar les urbanitzacions que s’hi feren. Tot allò va ser un campi qui pugui, només que els qui podien campar eren un grup reduït de gent.
Ara es pretén evitar l’especulació de la zona de Son Espases impedint la futura construcció d’alguns solars que ja estan comprats, no tenen cap valor perquè estan abandonats i són un niu de rates i les cases de possessió s’hi esbuquen, i algun dia, més prest que tard, es canviarà la normativa per poder-hi construir. Passaren dos anys i busques o alguns més, però s’hi construirà. Perquè és una de les zones de creixement natural de la ciutat. No seria millor planificar aquest creixement amb temps, i racionalment, que fer operacions de maquillatge polític que tothom sap que no serviran per a res? Les projeccions demogràfiques més serioses ens indiquen que d’aquí a nou anys Balears tendrà 1,2 milions d’habitants, Mallorca en fregarà el milió i Palma en superarà el mig. Però s’està suposadament planificant per allò que hauria agradat que fos ara la realitat, que no ho és, i no per allò que serà d’aquí a uns pocs anys, que seria el que caldria: avançar-se i no anar a remolc. Que és el que es fa amb l’excepció de l’Ajuntament de Palma, però una flor no fa estiu.
