No volem el nirvana, volem ser un país

El gran drama balear és la desunió en les grans línies de denvolupament del país. Escàndols de corrupció com els que hem viscut aquests darrers mesos van lligats a aquesta manca de nord com a societat autoconscient. L’essència de la corrupció és la desvertebració, la manca de fonaments, la pèrdua de la fe en el destí col·lectiu d’aquest país sense himne. Ens manca patriotisme en el més estricte sentit democràtic de la paraula. Per això fins i tot el nou finançament, del qual depèn el futur de les actuals i de les pròximes generacions, és motiu de brega i d’enfrontament.

I en les actuals hores de crisi i d’incertesa, de poca fe en el futur econòmic a curt termini és quan es fan més necessàries les apel·lacions a l’orgull de ser balears. El Govern balear és conscient que el finançament que atorgarà Zapatero està molt lluny de les necesstitats illenques. Tampoc no serà, finalment, l’acte de justícia que es mereix l’Arxipèlag després de dècades d’espoli. No quedarà cap altre remei que acceptar el que ens donin. Però de la mateixa manera, el Govern ha de tenir el suficient coratge moral per transmetre la seva insatisfacció a la població i per aconseguir que l’anhel de rebre el que ens correspon en justícia es converteixi en la bandera dels actuals dirigents i dels del futur. La dignitat no s’ha de perdre mai.