D’ençà de la represa a la postguerra del 39, potser no m’equivoc si consider que hi ha hagut a Ciutadella dos moviments principals de teatre d’aficionats –s’entén amb continuïtat i sediments. El primer grup seria el format al voltant d’una figura encara ara recordada, Josep Delfín Serra Amorós. I el segon, el que aglutinà Jeroni Marquès Sintes, amb el nom de Companyia Nura. Açò no obstant, aquest darrer nucli, de fet, provenia de l’entorn del primer, una veritable escola de teatre d’escena que haurà omplert tres, quatre dècades, o més, ben garbellades, d’història de la dramatúrgia local.
J. Delfín Serra (1900-1963) va actuar d’element proverbial per a la història del teatre insular del segle passat. Un autèntic pal de paller, la memòria del qual mai no hauria de caure en l’avern de l’oblit. Format, d’infant, en les taules salesianes, si l’enterca salut no hagués posat pals —diria punyals esmolats— a la seva biografia, hauria excel·lit en cercles teatrals de volada important a l’exterior de Menorca i de superior fama. El 1918 ja dirigia una companyia a Ciutadella i el 1924 estudiava art dramàtic al Reial Conservatori de Declamació de Madrid. El seu dèbil i malaltís rellotge biològic, però, el féu retornar a la llar molt prest, i deixar guardats entre els records més preuats les col·laboracions escèniques que havia mantingut amb els mítics Enric Borràs i Margarita Xirgu.
I així anà passant a través dels anys de la II República i la guerra bèstia amb què aquesta etapa s’havia de cloure. Després, com cal imaginar, Delfín Serra es distingiria aviat a l’hora d’embrancar la represa cultural —tot i les dures hores de manca de llibertat real i intel·lectual, absolutament enemiga per a qualsevol expressió teatral digna d’aquest nom. I açò no obstant, de cap manera renuncià a fer llavor, congriant noves companyies i forjant nous talents d’aficionats. La seva fibra dramàtica i l’amor incondicional al teatre foren aules per als joves dels anys quaranta i cinquanta. En formà diversos, molts dels quals encara ara pugen a l’escena. Quan el cor de Delfín Serra es parà definitivament el 1963, el buit, a Menorca, fou enorme, de tristíssima orfenesa. Però vet aquí que un bon deixeble, Jeroni Marquès, fundà la Nura el 1970, el grup que assoliria un renom plausible arreu de les Balears, particularment a Palma, fins a la dissolució el 1987.
Poc després, un altre deixeble —nebot carnal del primer mestre— cregué que havia arribat el moment de reeixir. Fou d’aquesta manera que Josep A. Serra Melis (1946), continuador del torrent sanguini teatral del conco, va fundar la Companyia Delfín Serra. El debut fou el 9 de desembre de 1989. Avui, vint anys després, encara mantén encesa la flama de Talia. Aquest hivern, ha passejat per Ciutadella, Maó i Alaior un obra de Joan Mas —l’autor de Deià que tant estimava Menorca. I aquesta setmana fan el salt a la balear major. A la sala Mozart de l’Auditòrium, hi representaran la comèdia Ni una gota d’allò ni una bolla d’això. La funció s’havia estrenat fa ben bé 18 anys en el Teatre des Born de Ciutadella, el local que tant plaïa a Mas. La trama gira al voltant de la falsedat i la hipocresia de la societat contemporània.
En boca de nou intèrprets, explica què passaria si, de cop i volta, la gent se sincerés i digués la veritat del que pensa, el que sent i el que, en realitat, ha fet per darrere amb relació al món i a les persones amb les quals conviu. La pregunta, idò, rutllaria en aquests termes: seria positiu, o bé conduiria a la destrucció de l’equilibri social. Les representacions hi són previstes per a divendres i dissabte (dies 6 i 7 a les 21 h) i diumenge 8, a les 19 h. Des de Menorca faig costat al grup de la Delfín Serra; sobretot al meu estimat actor Tòfol Riudavets, amb qui, fora de l’escena teatral, compartesc el teatre de la vida laboral vuit hores cada dia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.