Hilari de Cara

Els poders judicials i altres àrbitres

Hilari de Cara27/02/09 0:00

Nosaltres ens assemblam al Barça: som víctimes, entre altres coses (l’enumeració de les quals seria inacabable) d’un poder judicial i d’unes institucions jurídiques –i deman perdó per haver d’aclarir que em referesc al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem o al Col·legi d’Àrbitres– que sembla que no tenen una altra cosa a fer que posar entrebancs, segar l’herba i els turmells del nostre país i dels nostres jugadors, tolerar tot tipus d’agressions amb què ens obsequien un exèrcit de tercers destralers constantment, tot i que no sigui ni el nostre aniversari ni el nostre sant. També som víctimes constants de la nostra diguem que prudència ancestral. Ens hem avesats a parar l’altra galta amb un fervor i una generositat poc comuns.

Tant que alguns dels nostres no poden viure amb normalitat sense rebre la ració periòdica i reglamentària de cops de puny, galtades i potades; si no les reben, o si les fuetades no són prou contundents, sembla com si la vida ja no tengués sentit per a ells. L’existència de la majoria de nosaltres cada dia s’assembla més a una sessió de cuiro i làtex. Quin plaer tan immens sembla produir patir, que et peguin, que et trepitgin amb sabates de taló esmolat, i que, a damunt, la madame et robi la cartera. Deu fer un gust de no dir si haguéssim d’avaluar com cal les cares de satisfacció que hi mostren pels carrers els seus dubtosos beneficiaris. Hem vengut a aquest món a patir, sembla ser la frase que emmarca la vida de la nostra bona gent des que s’aixequen fins que es colguen absolutament baldats i feliços.

Ens hem d’avesar a anar més enllà de la nostra consciència de les coses. Ens hem d’avesar a constatar que guanyar produeix un plaer estimulant i, de vegades exquisit. Lust ist tiefer noch als herzeleid, va dir Nietzsche, el plaer és més profund que el dolor. Potser ja seria ben hora de començar a pensar que guanyar també fa molt de gust, que és el plaer suprem; que hauríem de pensar que hem de guanyar tots els partits a partir d’aquest cap de setmana en contra dels parajudicials, dels destralers paramilitars i de l’àrbitre. Que volem i podem guanyar totes les lligues des d’enguany i oblidar-nos de l’ancestral: l’any que ve sí. O si no ens surt bé la jugada immediatament, començar a exigir com a primera passa àrbitres estrangers, abans de crear la nostra pròpia lliga.