L'individiu per damunt de tot

El fil conductor de l’exposició sorgeix de l’obra Happy Days, de l’irlandès Samuel Beckett, on la protagonista, Winnie, és una dona mig enterrada a la sorra fins a la cintura i més tars, un personatge que parla continuadament amb el seu marit, Willie, que quasi no es veu. Resulta evident que aquesta història uns la veuen com un exemple de l’absurd, la incomunicació i la solitud, mentre que per a altres és el resum de les capacitats d’ adaptació del ser humà. Les figures realitzades per Mendiola sovint s’introdueixen a la paret i surten per la d’enfront o la de darrere. Obres que són possibles per un procés complex de treball amb el fang, després amb un motlo de guix i finalment amb polièster i fibra de vidre. Una figuració intel·ligent que obliga al’ espectador a reflexionar sobre el fet que mai ens veiem com som en realitat. Una molt bona exposició.