Maria José Corominas

L'individiu per damunt de tot

Maria José Corominas19/01/09 0:00

El ser humà és una font d’inspiració des de fa segles. Així, els grecs i els romans, amb evidents diferències, varen recrear la figura humana des d’angles diferents i amb una gran bellesa. Posteriorment, no han mancat mai les imatges humanes en qualsevol de les plàstiques de diferents segles: del romànic al renaixement i del romanticisme a l’art contemporani. En aquest darrer s’havia arribat a pensar que la figuració havia mort, quelcom que amb els anys ha desaparegut enfront d’obres figuratives d’important vàlua que han apagat les veus dels que deien que no tornaria. En aquest sentit situem les escultures de Mendiola, artista amb una important formació humanista. Crític de cinema i de teatre i artista plàstic, té una àmplia cultura que es fa palesa en el moment d’emprendre el treball escultòric que, ara, podem conèixer.

El fil conductor de l’exposició sorgeix de l’obra Happy Days, de l’irlandès Samuel Beckett, on la protagonista, Winnie, és una dona mig enterrada a la sorra fins a la cintura i més tars, un personatge que parla continuadament amb el seu marit, Willie, que quasi no es veu. Resulta evident que aquesta història uns la veuen com un exemple de l’absurd, la incomunicació i la solitud, mentre que per a altres és el resum de les capacitats d’ adaptació del ser humà. Les figures realitzades per Mendiola sovint s’introdueixen a la paret i surten per la d’enfront o la de darrere. Obres que són possibles per un procés complex de treball amb el fang, després amb un motlo de guix i finalment amb polièster i fibra de vidre. Una figuració intel·ligent que obliga al’ espectador a reflexionar sobre el fet que mai ens veiem com som en realitat. Una molt bona exposició.