La ciutat contra els cotxes

Una urbs que es pot travessar de punta a punta amb tres quarts d’hora, badant, atapeïda de trànsit –tret del centre estricte, gràcies a aquell que probablement no...–. L’automòbil manté la condició de tòtem de nou-rics; és necessari obrir-li pas; "prohibir" va contra el progrés. Fa setmanes que un dels pocs carrers condrets de l’eixample palmesana exhibeix l’oposició a convertir-se en illa de vianants. Addueixen que aquesta passa els posarà a mercè de captaires, bandes de joves i accentuarà la crisi en els comerços de la zona. S’han rebelat contra el que consideren un acte tirànic de l’Ajuntament, que deixarà el carrer sense llocs per aparcar.

Entre el carrer que tenen ara i un carrer per a les persones, opten per les botzines, les dobles files i els motors. I venen la situació projectada com si els condemnassin a convertir-se en una espècie d’Illot dels Porros enmig de Ciutat: aïllat, àrid, una tomba. Ja s’han citat els antecedents dels carrers dels Oms i Sant Miquel; la ciutat és viva, necessita reinventar-se, reconquerir espais. A l’Eixample barcelonina, convertir els carrers en vies d’un sol sentit va generar un enrenou considerable; ara és el més normal del món, com, dècades més tard, la transformació del barri de Gràcia en una suma d’illes amb el trànsit molt restringit.

El dia que entrava en vigor tot eren queixes; ara molts pocs –inclosos comerciants– tornarien a l’estat caòtic i renouer de fa un parell d’anys. Les passes endavant sovint les enceten decisions difícils. Blanquerna n’és un petit exemple, però insignificant devora la gran transformació que necessita Palma. Ho podem demanar als veïns d’aquell reclamat –i oblidat?– "parc de les vies" al carrer Jacint Verdaguer...