Durant la campanya de les passades eleccions als Estats Units, la premsa d’aquí –tant la nacional com la local– anava farcida d’informació fins i tot sobre les estratègies dels dos candidats. Així, tots poguérem saber que existeixen estats clau, que solen inclinar la balança, en els quals s’aboquen la majoria de recursos de cada campanya. El sistema electoral espanyol i el balear no funciona igual, però també té territoris clau que aconsellen als estats majors de cada partit de fer-hi l’esforç més gran.
Els estrategs de PSOE, PP i IU saben perfectament les províncies a on se juguen en total un nombre d’escons –entre 15 i 20 habitualment– que poden resultar essencials, i per pocs vots. I a Balears també tenim territoris d’aquesta importància electoral. Però en el nostre cas no és segur que els estrategs de cada partit en siguin gaire conscients. D’aquí a una mica més de mig any, passat l’estiu de l’any que ve, tots els partits començaran a preparar les estratègies respectives amb la vista posada a les eleccions de 2011.
Ara mateix ja n’hi ha que hi pensen. Probablement, els mitjans de comunicació seguiran informant dels casos de presumpta corrupció que afecten el PP, el PSOE i UM, així com de les guerres internes en el partit conservador i, per ventura, del possible revifament de la lluita en el si d’UM a l’hora de decidir el candidat número 1 de la llista autonòmica. I molta gent establirà els seus desitjos i temors electorals a partir d’aquests fets. Tanmateix, els resultats de 2011 es dilucidaran exactament igual que els de 2007 i anteriors. En els llocs que són clau.
Fora de Mallorca només es podrà moure un escó. El de Formentera. Que té el PP (els aliats seus, però pel cas és el mateix) des del 2003. Possiblement, el PSOE engegui grans estratègies electorals, però aquí tot és més pedestre: si no pacta a Formentera amb la resta de l’esquerra, el diputat seguirà essent conservador. I per assolir el bon rotllo suficient perquè el pacte sigui possible, ja s’hi hauria de posar, a la feina. No consta si en fa, de feina en aquest sentit, però seria estrany. Llavors, a corre- cuita, no surten, aquestes coses. Com no va sortir el 2007.
A Menorca és gairebé impossible que es mogui res. La distribució del vot ho fa molt, però que molt difícil. I a Eivissa, si hi ha dues candidatures com l’any passat, és impossible que cap escó es mogui d’uns banda a l’altra. Així que qualsevol desequilibri important –Formentera al marge– s’ha de produir necessàriament a Mallorca. A on els quatre municipis de la badia de Palma –la capital, Llucmajor, Calvià i Marratxí–, sumats a Inca i Manacor, acullen prop del 70% del cens electoral. Excepte Palma, a la resta les posicions del PP són molt, però que molt sòlides. Anam cap a la meitat de la legislatura autonòmica i del mandat municipal, i no pareix que els partits del pacte de centreesquerra siguin gaire conscients d’aquesta realitat.
Com a mínim no es nota. Segurament, tots dissenyaran grans estratègies basades, en bona part, en la imatge del respectiu líder, en missatges ideològics i polítics que consideren molt bons, però al capdavall les eleccions es resoldran –com sempre– en aquests pocs territoris. Com passa a les presidencials nordamericanes amb els estats clau, o a les nacionals amb les províncies essencials. El 2011 no hi haurà cap daltabaix. Tot serà molt semblant a 2007, a 2003... i la diferència entre poder i oposició anirà per molt poc, com sempre. I passi el que passi amb la corrupció, bregues internes i tota altra conjuntura política, el cert i segur és que bona part de la sort que corri cadascú es segellarà als territoris esmentats. Però no fa cara que (quasi) ningú ho contempli.
