algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

La Mare de Déu de Lluc és negra

No és la primera vegada que, des d’aquest mateix espai, ens referim al nefast costum que, a força de pressions diverses, ha arrelat entre els que habitualment parlam en català d’adreçar-nos en castellà a persones que no són catalanoparlants d’origen; sovint, massa sovint, innecessàriament. En aquest sentit, per exemple, deu ser ben desagradable –o com a mínim incomprensible– l’efecte que causa en una persona de fora que ha après català o fa les primeres passes per aprendre’n que sistemàticament la gent li parli en castellà. La percepció, o bé deu ser que el volem mantenir al marge del nostre cercle o bé que som una gent ben submisa. I cap de les dues interpretacions ens afavoreix gaire.

Hi ha casos de no catalanoparlants (estrangers o no) que han començat a aprendre català i que, després d’haver provat d’usar-lo repetidament en les seves interrelacions amb catalanoparlants sense aconseguir que aquests els parlin en català, ho deixen estar (qualque vegada, fins i tot amb ràbia). En canvi, uns altres, que han trobat una actitud diferent en el seu entorn, manifesten que les seves majors alegries en aquest camp les tenen quan qualcú se’ls adreça d’entrada en català o que, quan veuen que el parlen –encara que sigui amb accent i alguna dificultat–, l’interlocutor es manté parlant-los en català.

Quan aquesta gent prova de travessar el pont, els catalanoparlants no podem els el podem llevar, tot i que els hàbits i segons quines experiències puguin fer-nos sentir una certa incomoditat. No hi ha dubte que com més estès estigui aquest hàbit, menys incomoditat crearà. No fa gaire vaig tenir l’oportunitat de parlar de la gestió del conflicte lingüístic davant un grup de policies locals. La policia, encara que la local no tant, deu ser un dels col·lectius professionals que més condicionen la llengua dels seus interlocutors. Potser, si volem ser més precisos, hauria d’haver dit "que més condicionen el canvi de llengua entre els qui habitualment parlam en català".

Si els policies catalanoparlants tenen el mateix comportament que la majoria de nosaltres, d’adreçar-se en castellà als desconeguts (cosa que deuen fer ben sovint), segur que provoquen que molts d’aquests interlocutors parlin castellà i no s’atreveixin a divergir (ni s’ho plantegin) lingüísticament de l’ús del policia; per tant, si els accents no ho delaten amb gaire contundència, pot produir-se una conversa entre catalanoparlants en castellà (es tracta d’un símptoma de fase molt avançada de substitució lingüística). Si un policia s’adreça en català a un desconegut catalanoparlant, aquest li contestarà en català; si el desconegut no és catalanoparlant segurament li respondrà en castellà i el policia tendirà a convergir-hi.

En canvi, si el policia s’hi adreça en castellà, l’interpel·lat li contestarà en castellà, tant si és castellanoparlant com, amb molt poques excepcions, catalanoparlant. I això, potser no amb el mateix grau de convergència, passa amb totes les converses, siguin quins siguin els interlocutors. S’ha comprovat que, a Palma, si t’adreces en català de manera sistemàtica als desconeguts, en una majoria molt àmplia de casos t’entenen i la majoria dels que no t’entenen te n’informen amb naturalitat; només al voltant d’un 3% t’ho fan saber de manera, podríem dir, desagradable. No crec que tengui justificació –en tots els sentits que hi vegeu– que per aquest 3% deixem d’adreçar-nos en català als desconeguts en la majoria d’ocasions.

Amb relació a aquest comportament i, en especial, quan parlam en castellà a qualcú que pel seu aspecte físic sembla de fora (oriental, africà, sud-americà) no feim més, precisament, que indicar que per aquest tret el tractam diferent dels altres. Comença a haver-n’hi moltíssims amb aquests trets que entenen el català i, també, que el parlen (de totes les edats i, sobretot, entre els que estan en edat escolar), fins i tot que el català és la seva primera llengua (infants adoptats, per exemple). Si tenim en compte el comportament habitual dels catalanoparlants, sens dubte podríem contestar quantes d’aquestes persones hi deu haver que diàriament s’enfronten a la situació de ser interpel·lades en castellà justament pel seu aspecte.

L’ús del català amb desconeguts és un pont que pot anar més enllà de l’aspecte físic, no es pot interpretar com una barrera. Al cap i a la fi, la Mare de Déu de Lluc també és negra ("molt més negra que morena") i sempre li hem pregat en català. La satisfacció que provoca l’ús del català en aquests casos, tant en nosaltres com en l’interlocutor, bé paga que de vegades amb aquesta actitud ens puguem trobar en una situació en què no és possible comunicar-nos-hi.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Joan Serra, fa mes de 13 anys
Totalment d'acord amb Jo mateixa. Tots aquests que qüestionen l'unitat de la nostra llengua catalana, o bé són uns ignorants o bé uns fills de putes.
Valoració:-1menosmas
Per Jo mateixa, fa mes de 13 anys
En "Tony" (aquesta i!!!) i tots els que pensen com ell, m'haurien d'aclarir un dubte que tenc, quin mallorquí hauriem d'aprende a l'escola? el de Manacor o el de Felanitx? el d'Inca o el de Pollença? el d'Arta o el de sa Pobla? I en haver aclarit això, com fàn comptes fer-ho entendre als de Menorca i els d'Eivissa? Ja sé que per voltros això són collonades, però ens heu de possar d'acord per fer els llibres de texte que donareu als alumnes, o no?
Valoració:3menosmas
Per Biel, fa mes de 13 anys
I la directora general de Política Lingüística, la senyora Margalida Tous, de quin color és?

Ho deman, senyor Melià perquè, un cop més, i en duim un bon sac, els infants de les Balears no podran veure una pel·lícula en la nostra llengua. Ho dic perquè acaba de ser estrenada Madagascar 2 i només es pot veure en castellà i en la versió original en anglès. I no és que no s'hagi doblada al català, perquè a Catalunya sí que es pot veure en la nostra llengua. Hi ha dret a això, senyora Tous? doni explicacions o dimitesqui. Això sí, el seu líder s'omple la boca parlant de normalització lingüística. quines rialles!!!!
Valoració:1menosmas
Per forastera, fa mes de 13 anys
Gràcies Ignasi, per l'aclariment.I jo si pogués ensenyar els meus fills dues llengües perquè tingués la sort de coneixer-les, no dubtaria en fer-ho. Que aprenguin, que viatgen, que es relacionen, que es comuniquen quant més millor.Això és la millor herència que pots rebre
Valoració:1menosmas
Per Ignasi Serra, fa mes de 13 anys
Un gonella és un catalanoparlant que diu que ell només xerra mallorquí (és a dir, el català que xerram a Mallorca, tot i que hi ha moltes maneres de xerrar el català de Mallorca). I per altra banda, si jo visqués a l'estranger els meus fills tampoc sabrien espanyol perquè jo els hi parlaria en català, no en espanyol, no per xenofòbia o perquè el pare no ho vulgui, sinó perquè cadascú parla als fills (o hauria) en llengua pròpia.
Valoració:1menosmas
Per forastera, fa mes de 13 anys
Jajajaja, Xaume, t'has passat. "amb un foraster a vegades es pot dialogar, bé, sembla que ja començam a ser "medio personas" (perquè en altres fòrums he sentit que només lladrem).
Per cert, què es un gonella? és que vull ampliar vocabulari
Valoració:1menosmas
Per Xaume, fa mes de 13 anys
Ai Tony! Ja començam amb ses gonellades de sempre?. Sabeu quina és la diferència entre un gonella i un foraster?: Doncs que amb un foraster a vegades es pot dialogar.
Valoració:1menosmas
Per forastera, fa mes de 13 anys
A la fí veig algú que exposa el tema lingüístic des d'un punt de vista diferent. Entenc perfectamente el que diu sa paparra perquè a mi m'ha passat el mateix. A ti et fa vergonya perquè ho fas molt malamente i veus la cara d'ells, que estan passant una penada d'escoltar-te... I moltes vegades a l'administració o a l'ajuntament si tenen molta feina tampoc els agrada que els enredis xerrant una llengua que no domines i directamente et contesten en castellà. Es necessita una mica de paciència per part de tots.
I és una pena que els fills de Quasimodo no aprenguin castellà perquè no vulgui el seu pare; limitar el coneixement del teus fills per motius xenòfobs sí que hauria de'estar penat per llei. És precisamente aquestes actituda tan radicals les que impedeixen la normalització lingüística
Valoració:1menosmas
Per Tony, fa mes de 13 anys
A la Mare de Déu de Lluc sempre li hem pregat en mallorqui.

Os agradi o no.
Valoració:-3menosmas
Per Quasimodo, fa mes de 13 anys
Permeteu-me una pregunta que no fa al cas: si davant una autoritat (policia, jutge, etc.) declar no cumplir el deure constitucional de saber espanyol, què em poden fer? Imposar-me una multa rera l'altra? Obligar-me a anar a una escola per aprendre l'idioma de l'estat? Treure'm la nacionalitat espanyola -quina "ilu"!-? I si, facin el que facin amb mi, l'espanyol no m'entra i al cap d'un any segueixo sense saber-ne un nap? Em treuran del "territorio nacional" -de quin, sel seu o del meu?- i l'hauré d'aprendre al "Cervantes" de París? I si senzillament no vull, no em passa per cullons aprendre l'espanyol, què passa? Ho dic perquè en això tenc una experiència personal. Per dir-ho d'alguna manera: de cada pic sé manco espanyol i el meus fills -amb una mica de sort- no l'arribaran a aprendre mai. Visc a l'estranger. Tot un privilegi en matèria de llengua pròpia.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente