En el PP creuen saber que Tomàs és innocent, tal com es declara. Qualque informació deuen tenir perquè, tot i la sentència, no li exigiren la dimissió del càrrec ni en tramitaren l’expulsió ni la simple suspensió de militància. El diccionari també ho té clar quan defineix innocent com aquell que és fàcil d’enganyar, és a dir: bàmbol. Ni el jutge, en els 55 folis de sentència, apunta la possibilitat que el batle llepàs la cullera que tant alimentà Rabasco. Amb els partits convertits en nius de perilloses serps, que un bàmbol arribi a ser el màxim dirigent del quart municipi de Mallorca només és possible si és un bàmbol útil.

Útil al partit, per a més senyes, que considerà que la finalitat d’engreixar Rabasco per a limitar el vot del PSOE era molt més important que ser rigorosos amb els mitjans utilitzats per aconseguir-ho. Només així s’expliquen les provades mangarrufes de contractes i factures que afavorien l’expolicia delinqüent. Una associació delictiva que donava beneficis a les dues parts: a uns, polítics, i, als altres, econòmics i de malaltissa figurera.