El Govern de Jaume Matas, amb la imprescindible col·laboració de l’Ajuntament de Palma de Catalina Cirer, inicià les obres de Son Espases. El Consell de Mallorca, aleshores presidit per Maria Antònia Munar, girà el cap i deixà fer. Com en tantes altres ocasions. Les reiterades denúncies dels veïnats de la Real, que disposaven inicialment del suport de l’esquerra, de res no serviren. El greu perill d’inundació, la demostrada existència de restes arqueològiques, l’estrany procés administratiu o la permanent sospita d’especulació immobiliària mobilitzaren les forces polítiques de l’esquerra, però de res no serví i començaren les obres.
Les eleccions capgiraren el mapa polític de les Illes Balears i Francesc Antich, Francina Armengol i Aina Calvo arribaren a la presidència de Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma. Res no canvià. El Govern de les Illes Balears aturà, demanà temps i, finalment, traí el seu propi electorat i continuà Son Espases. El Bloc s’empassolà la decisió. Ens digueren que ja no era possible tornar enrere, que tot estava fermat i ben fermat. Quasi vàrem entendre que la legalitat no era important i que la prioritat era fer l’hospital de referència. Avui, els jaciments ja han sortit a la llum i ara el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, escolta els tècnics per tal de preservar les troballes al seu lloc original.
Poden estar segurs que la seva posició és només un foc d’artifici i que, finalment, Son Espases passarà per sobre pedres, murs i relíquies -les que no estan ja asfaltades a Sencelles–. Trobaran un, dos o tres tècnics disposats a firmar que el trasllat és, fins i tot, recomanable. I Son Espases continuarà, es farà gran i s’inaugurarà per a vergonya d’aquest Pacte que té la conciència enterrada.
