cielo claro
  • Màx: 22.63°
  • Mín: 13.08°
22°

El santuari de la Victòria

Itinerari: Campament de la Victòria - Forn de calç de la font Viva-Santuari de la Victòria - Campament de la Victòria. Horari aproximat: 2 h. (Temps aproximat de marxa, sense les aturades). Proposam una passejada per una part de la finca pública de la Victòria, entre les badies de Pollença i d’Alcúdia. La caminada uneix, per camins fora trànsit i senyalitzats pel Consell de Mallorca, dos punts significatius de la península de la Victòria o del cap Pinar: El campament de la Victòria i el santuari homònim. Com tota la finca, aquests espais són propietat de l’Ajuntament d’Alcúdia. Des de 1991 gaudeix de la categoria d’Àrea Natural d’Especial Interès.

El nostre punt de partida és el campament juvenil de la Victòria, situat a la carretera que comunica Alcúdia i el Mal Pas amb el cap del Pinar i el santuari de la Victòria. Les instal·lacions es troben un poc més amunt del pont sobre el torrent de les Fontanelles, vora l’indret anomenat la Barrera de la Muntanya. Si des del punt d’aparcament del vehicle, vora la desembocadura del torrent, deixam de banda la carretera i la vorera de la mar, terra endins trobarem un cartell que indica: "Santuari de la Victòria 1 h. Talaia d’Alcúdia 2 h. Coll de na Benet 1 h". Entre pins, mates i garballons, es consolida un tirany que, en dos minuts, ens deixa vora el portell del campament de la Victòria.

En aquest punt, deixam de banda la carretera que discorre per l’esquerra i voltam a la dreta, per l’interior del campament. Deixam les instal·lacions dels aplecs juvenils i, a la dreta, una pista esportiva. A la sortida de l’àrea del campament, passam una barrera i voltam a l’esquerra en la primera bifurcació. Un cartell ens indica: "Ermita 45 min. Talaia d’alcúdia 1 h 45 min". El camí de la dreta és el de les Fontanelles, que puja cap al coll de na Benet. La vegetació ens mostra enormes lletreres i també estepes llimonenques, porrasses, mates, garballó i pins. Pujam cap al santuari de la Victòria inicialment per camí de carro.

A quatre minuts d’aquest entreforc, en tornam a trobar un altre, on també voltam a l’esquerra. Cinc minuts més endavant, el camí de carro s’acaba i es converteix en camí de ferradura, entre garballons i càrritx. Mentrestant, les vistes sobre la badia de Pollença són espectaculars. Entre els pins, la mar blava i l’horitzó tallat per la península de Formentor, observam l’únic edifici proper, l’alberg e la Victòria, a prop de s’Illot. Per la contrada del Codolar, amb els disforjos costers de la talaia de la Victòria a la nostra dreta, passam una torrentera profunda. Cinc minuts després, a l’esquerra queda el forn de calç de la font Viva, entre pins, i el torrent del canal de l’Aladernar.

A partir d’aquí, ens armam de paciència i dosificam les energies, perquè hem de salvar una pujada rosta de nou o deu minuts, amb el camí solcat per còrrecs d’aigua i el coster de la torrentera a la nostra dreta. Però, la victòria (ara en minúscules, perquè volem indicar l’arribada a la nostra meta) és a prop. Després d’aquest tram d’ascens, arribam a la fi al santuari de la Victòria, que queda a l’esquerra de l’esplanada on ens deixa el camí.

El santuari de la Victòria

L’origen del santuari de la Victòria es pot situar l’any 1403, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garcia; durant dècades el santuari fou conegut amb el nom de la cel·la de Fra Diego. A principi del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila. En el marc de la Germania, és tradició que el 23 d’abril de 1522, per intercessió de la Mare de Déu dita fins aleshores de Fra Diego, els alcudiencs i els nobles refugiats a Alcúdia obtingueren una victòria sobre els agermanats. Aquest fet ens explica el nom de la Victòria aplicat a la Mare de Déu i al santuari que l’acull. Durant el segle XVII es feren importants obres en el santuari. La reforma definitiva, amb la fàbrica d’una altra edificació, es dugué a terme entre 1685 i 1704.

La façana de l’església presenta un parament auster, presidit per un portal de llinda flanquejat per sengles pedrissos moderns; corona l’accés un nínxol motllurat d’arc rebaixat que apareix desposseït de la imatge que hi havia; sobre aquest, hi ha una claraboia circular i una finestra balconera, amb balustrada, repartits en la vertical de l’alçat. Al capdamunt, hi ha un cos superior, marcat per una motllura; presenta quatre finestres quadrangulars, cadascuna coronada per una xifra que, en conjunt, formen la data de 1694. Enmig de les finestres, hi ha un matacà defensiu. Vora l’angle que forma la coberta a dos aiguavessos, hi ha un arquet apuntat que acull una campana. El lateral de llevant presenta una renglera de finestrons en la part superior.

Els dos pisos superiors, situats sobre el temple, es destinen a hostatgeria.L’església ocupa la planta baixa del conjunt de l’edifici; és de planta rectangular, amb tres capelles per cada costat marcades només per un endinsament entre els corresponents arcs rebaixats que defineixen l’alçat. La coberta és de volta de canó dividida en tres trams, més el del presbiteri, cobert també per volta de canó, més estreta que a la resta de l’església. El retaule és presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Victòria, amb l’Infant Jesús.

Als costats de la imatge, hi figuren escrites les dates del 23 d’abril de 1522 i del 27 d’octubre de 1551, les victòries a què fa referència el topònim del santuari. Al mateix santuari es poden gaudir els serveis del Petit Hotel Hostatgeria la Victòria i, just a la vora, degustar les especialitats del restaurant La Victòria. El santuari és un bon punt per plantejar excursions com la talaia de la Victòria, la penya Roja, el coll Baix o les Fontanelles. Però en aquesta passejada ens resta només retornar pel mateix camí que ens ha servit per pujar. Posam atenció al primer tram de camí, que ara constitueix una davallada rosta. Passam després pel forn de calç de la font Viva i, camí endavant, arribam novament al campament, on acabam la caminada.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.