Allò que es preveia ha passat. La pitjor de les previsions s’ha complit. Paul Davidson ens ha deixat amb el cul a l’aire. No acudí a la cita per pagar els 38 milions d’euros i el Mallorca encara és de Vicenç Grande. Res de nou. Ara només queda un camí: que Grande i tots els que han participat en aquesta crònica d’una mort anunciada, en aquest simulacre de compra, se’n vagin a ca seva. És d’esperar que, si Binipuntiró està dins el concurs de creditors i, a la vegada, és una empresa que participa en el Mallorca, el Mallorca també entri dins el concurs de creditors perquè de cada dia el Mallorca val menys i d’aquí es deriva que Binipuntiró també valgui menys. Però aquesta decisió està, finalment, en mans del jutge.
El resultat contra el Màlaga és quasi intranscendent. Amb tot el que està caient i amb el ridícul que ens han fet passar Grande i Davidson hi ha per estar molt i molt preocupats. Som la rialla de tot l’Estat i som un club de circ des de fa ja massa mesos. I, a més, som un club de circ dolent, de províncies, sense ambició, ni nord, que va fent "bolos" sense tenir cap previsió d’on vol arribar amb els anys.
Ridícul, ridícul i ridícul que esdevé indignació, desil·lusió i manca d’autoestima dels aficionats. L’afició està tocada i el Mallorca pot acabar molt malament si algú no hi posa remei. I qui és aquest algú? Potser el jutge, potser un nou comprador, potser ja no hi hagi remei. Mentrestant els que més patiran són els aficionats, els mallorquinistes que no entenen res i que no comprenen perquè s’està fent tant de mal al seu Mallorca. Veurem si algú troba el camí de sortida a aquest laberint que ja ha embullat tothom i que ens fa avergonyir-nos dia rere dia. De moment, sospiram per deixar de fer el ridícul i ser un club normal. Tampoc no és tant.
