Deu fer cosa d’una setmana que va sortir la falsa notícia. La promovia una revista satírica americana (The Onion), i amb ella es pretenia posar en relleu que Obama era inexpert per a la presidència americana. En el muntatge d’imatges, vertaderament còmiques, es veia que el candidat (ara ja president electe) s’inscrivia com a becari del cap del Govern espanyol, tot per mirar d’incorporar vivències en l’alta gestió política a la seva experiència tan sols senatorial.
De les deu del matí a les sis de la tarda, es veia com Obama s’encarregava de seguir Zapatero en les seves tasques de govern; així, al vídeo, el vèiem agafar notes i presenciar reunions amb Ibarretxe, Pasqual Maragall, el ministre Molina, o anant a Barcelona a supervisar la detenció d’una cèl·lula islamista. Al final, Obama es guanyava un certificat d’aptitud, que vèiem signar pel ministre de Treball Corbacho, etc.
Tot plegat una burla de categoria; ara, ja victoriós, a Obama li queda la immensa feinada d’agermanar els somnis col·lectius d’una població dividida, demostrar que és un home ben preparat i treure el carro del país del fangar infecte en què l’ha deixat l’administració Bush, que fins i tot els més tebis ja qualifiquen d’una de les pitjors de la història. Però tornem a la notícia burleta.
¿Per què Espanya, ens podem demanar? ¿Per què, per a produir efectes hilarants sobre la política, els americans recorren a l’administració espanyola, sobretot pretenent destacar, irònicament, la seva capacitat formativa sobre un gestor inexpert? ¿Per què no la francesa, l’alemanya, la de qualsevol lloc del planeta? Suposo que, dins l’imaginari global, Espanya s’adapta a l’estereotip de ‘república bananera’, encara que ni això, ja que aguantem una monarquia que ni sap contenir-se.
Sense ser l’Àfrica ni Cuba, per desgràcia contrades encara en la prehistòria d’una política democràtica, Espanya és el país que se cita quan hom vol fer-se el graciós. A nivell espanyol (i mallorquí), sempre hi ha pobles que compleixen aquesta funció irònica: llocs que, de manera estereotipada, se citen quan es vol ressaltar fins on pot arribar l’estupidesa comunal. Però si es vol sortir d’aquest marasme, deixant de ser la riota occidental, podem fer cas dels americans. Així, perquè el líder espanyol aprengui alguna cosa, es formi i ens porti a un bon nivell internacional, el podem enviar de becari a Mongòlia.
Escriptor
