Hi ha dues concentracions convocades davant el Consolat de Mar. Una avui i l’altra demà. La d’avui, per protestar contra un projecte de decret que estableix requisits de coneixements de català per poder accedir a llocs de feina de la sanitat pública. La de demà, per reclamar que es garanteixi l’atenció sanitària als usuaris que vulguin emprar el català.
L’afer del decret d’Ib-Salut serveix per posar en evidència, una vegada més, la gran distància que hi ha entre les expectatives del reconeixement dels drets de determinades persones i les expectatives d’unes altres.
Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret d’adreçar-se en qualsevol de les dues llengües oficials al Servei de Salut, com a molts altres àmbits de l’Administració. Perquè això sigui possible sense entrebancs, és necessari que els que en són responsables polítics i tècnics assegurin que les persones que hi treballen puguin fer servir les dues llengües. La capacitat d’usar el castellà és una exigència imposada per la Constitució a tots els ciutadans espanyols i que, a la pràctica, tenen la totalitat de les persones en edat laboral (malament ho passen si no és així). La capacitat de poder usar el català és reconeguda només com un dret i, per tant, en els casos en què cal saber-ne és necessari demostrar-ho i, a la pràctica, en una proporció de casos gens menyspreable no és així; per tant és lògic que s’hagi d’acreditar.
El Servei Balear de Salut, ja en parlàrem fa quinze dies, presenta un esborrany de decret en el qual rebaixa –amb relació al nivell que es demana en altres àmbits de l’Administració– l’exigència de coneixements de català que han de tenir per ocupar places d’Ib-Salut. I, a més, estableix excepcions i ajorna el moment en què cal fer l’acreditació d’aquests coneixements. Les raons que donen per a aquest tractament especial del personal de la sanitat pública és la necessitat de cobrir moltes places sanitàries amb persones procedents de fora. Així i tot, alguns representants sindicals del personal sanitari hi han reaccionat en contra, amb el suport o la instigació dels qui consideren que aquesta protesta pot ser una eina per a erosionar el govern, d’altres que hi cerquen desviar l’atenció dels casos de corrupció i d’altres que s’apuntarien a un bombardeig contra les Illes si sabien que la finalitat era destruir el català.
Fixem-nos que unes persones, pel simple fet de ser ciutadans espanyols, estam obligats a aprendre una altra llengua (el castellà) a part de la familiar (quan és qualsevol altra que no sigui el castellà). Mentrestant, aquestes persones es manifesten contra el decret, tot i que no els exigeixen el coneixement d’una altra llengua (el català) perquè són ciutadans que viuen a les Illes, sinó per a treballar com a empleats públics en una comunitat de la qual és, a més d’oficial, la llengua pròpia. Amb la protesta, de fet, pretenen que els usuaris de la sanitat pública no puguin exigir els seus drets, com a ciutadans, perquè ells no volen assumir els deures que els corresponen com a treballadors públics. No n’hi ha de diferència, per tant, entre el que reclamen uns i el que reclamen uns altres. Mentre en un costat hi ha els qui, a la pràctica, demanen poder usar qualsevol de les dues llengües oficials per adreçar-se al personal sanitari, a l’altre hi ha els qui consideren normal que els usuaris sovint estiguin obligats a usar el castellà per poder ser atesos amb normalitat.
Tots sabem que qualsevol usuari que s’adreci en castellà al personal sanitari de les Illes Balears serà sempre atès i, a més, ho serà en aquesta llengua. D’altra banda, és cert que en molts de casos –però no en tots, ni a prop fer-s’hi– una persona que s’adreci en català al personal sanitari serà atès (i atès en català o en castellà, segons els casos), però el fet és que diàriament centenars de pacients –molts més dels que objectivament caldria– que desitjarien expressar-se en català amb el personal sanitari no ho poden fer o, fins i tot, no proven de fer-ho perquè saben que, a la pràctica, no tenen garantit el seu dret ni la seguretat que sigui possible poder-ho fer. L’única forma de garantir-los aquest dret, i per tant a donar-los seguretat d’ús, és assegurar-los que totes les persones que treballen en la sanitat pública de les Balears tenen aquest coneixement, o estan obligats a tenir-lo. El desenllaç d’aquest debat ens il·lustrarà un altre cop sobre la salut democràtica de la nostra societat, sobre si avançam cap a una societat capaç de fer respectar els drets dels ciutadans o si ens volen mantenir, en aquest i altres aspectes, en condicions colonials.
