Un avançament del llibre que s’ha publicat aquests dies sobre Sofia de Grècia extreu algunes opinions de la reina que ens acosten al seu pensament social/polític. Als començaments de la democràcia ja va fer alguns comentaris ofensius per al PCE, qui sap si fruit de la severíssima tradició anticomunista de la seva família. En un dels subratllats del nou llibre podem llegir que no té res contra el casament dels homosexuals, però "que no en diguin matrimoni". En temes com l’avortament i l’eutanàsia es manifesta igualment en sintonia amb la dreta episcopalívola espanyola, i, en fi, no sembla que hagi mirat gens d’edulcorar el seu pensament per fer-lo compatible amb una certa correcció política. No se m’acut cap raó perquè la reina no pugui expressar lliurement les seves opinions.
Fins i tot diria que els contribuents tenim un cert dret a conèixer-les. Una altra cosa és que ens acabin d’interessar, perquè, al cap i a la fi, la reina no és que ofereixi una reflexió de primera qualitat ni que disposi d’un arsenal ideològic de primeríssima magnitud. Segurament el seu do més apreciable en aquest sentit és el de la sinceritat.
I sincerament se’ns presenta quan escatima, quan nega el mot matrimoni a la unió legal de dues persones del mateix sexe. Sabem que, en general, l’apropiació del concepte de matrimoni per al model de relació que tradicionalment l’havia posseït en exclusiva no és una pura qüestió semàntica, sinó que obeeix a la jerarquització d’aquests models, al cim dels quals hi hauria aquell que, per ser el més exemplar, ètic i "natural", mereix la tan disputada designació. És tan així que, de la relació de les monges amb Déu, també se’n diu matrimoni. És, en definitiva, una qüestió moral, davant la qual la reina fa seva l’actitud més inflexible de la tradició. Si Rouco Varela té tot el dret a manifestar-se en aquesta direcció, en nom de què el podríem negar a la reina?
Un jutge absolgué fa un parell de dies el grup de joves que havien cremat fotografies del rei. Ara s’imputa un batle andalús per dedicar-li qualificatius rasposos. Home, no es tracta d’anar fent falles ni d’emetre intemperàncies contra les persones, a veure si aprenem a dir les coses de manera compassada i després d’haver-hi pensat una mica. Però aquesta és una simple qüestió de formes.
Les formes de cadascú ens en diuen moltes coses, però no allò de substancial que conté el missatge –en cas que en contengui algun, s’ha d’entendre. De manera que ja és hora d’anar creant un esperit i un marc de reciprocitat entre el poble i la monarquia. Si la reina pot expressar obertament unes opinions que fereixen alguns dels col·lectius més estigmatitzats –homosexuals i lesbianes, col·lectius a favor de l’eutanàsia o de l’avortament responsable, etc–, no es pot defensar que la monarquia continuï a recer de les crítiques –independentment de l’encert estètic en la forma de manifestar-les. Segurament la reina hi estaria d’acord. O no, no ho sé. I tampoc no ho aniré a aclarir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tot això fa olor de muntatge del Opus, secta a la que sembla pertànyer Pilar Urbano. Lo que no està clar és si hi ha hagut complicitat de la reina, o lo que pareix més factible, si aquesta ha pecat d'innocència. Ay aquesta església retrograda i nostàlgica...
El qui es veia més feliç al concert d'ahir dedicat a la reina Sofía, era el seu germà Constantí. Un rei alliberat. No té cap Ànsar que li toqui el voraviu.
I si s'organitzàs un acte de desgreuge en que es simbolitzàs es rebuig an es contingut des llibre amb una acció tan nostrada com tirar-lo dins la mar, es que hi particpassin podrien esser empresonats i jutjats per injúries a sa corona?
El regal d'aniversari de la reina d'Espanya se l'ha endut Pilar Urbano, en forma de mil.lers d'euros per la venda de la primera edició d'un llibre que molts no haguéssin comprat mai, i que continuarà amb més edicions com si del Quixot es tractés.
NI PILAR URBANO HAGUÉS HAGUT DE FER A LA REINA LES PREGUNTES EN QÚESTIÓ. PERÒ LA REINA NO HAURIA D'HAVER-LES RESPOST. LA PRIMERA: UNA PESSETERA I OPORTUNISTA IMPERTINENT. LA SEGONA: CAIGUÉ A LA TRAMPA COM UN PASSERELLET, DIENT EL QUE PENSÀVA.
L'autora del llibre es forrarà, ja que no té escrúpols. I la reina no quedarà massa bé davant de determinats col·lectius socials, en detriment de la institució monàrquica, ja de per si devaluada per la despòtica actuació de l'Aznar i el desfase de la forma monàrquica en relació als temps que vivim..
Per quines cinc-centes volem aquests lloros coronats, que emeten opinions que més valdria que se les fiquessin allà on els filòsofs del país de la dona aquesta (Sofia) introduien el seu membre durant les classes magistrals amb jovenets!! Fora monarquia i fora estúpids! Ja només ens faltava això, als catalans (i als homosexuals)!
lo que m'estranya és que no opini sobre l'adulteri.
No entraré aquí en cuestiones filosóficas ni religiosas. Tampoco estoy suficientemente capacitada, pero permítame al menos indicarle una sutil diferencia que yo he observado, Joan. Ellas, las monjas, han pasado (y pasan) toda su vida ofreciendo pequeños sacrificios y dedicación a los pobres y enfermos, ¿lo sabía eso? (No ignoro que tb algún que otro pellizco, las de la vieja escuela). Los gays, llevan toda la vida cantando las excelencias del amor libre y ahora quieren casarse. Entiendo que al menos, deberían buscar otro término más acorde para denominar esa unión hombre.
Si a sa relació de ses monges amb Déu es diu matrimoni (una relació, des des meu punt de vista d'agnòstic, jo diria que bastant metafòrica) per què no dir-ho de sa unió ben concreta i literal de dos persones des mateix sexe? Per altra banda, sempre m'ha cridat s'atencíó que estats de tradició impecablement democràtica com ara Noruega, Suècia, Dinamarca, Holanda o Gran Bretanya siguin monarquies. Que ho siguin el Marroc o Thailàndia s'entén però es primers...