L’experiència ofereix un panorama desolador en el cas d’una convocatòria electoral avançada. L’abstenció podria fregar xifres deslegitimadores dels resultats que no ajudarien a la governabilitat que es pretén recuperar. Ara bé, l’actual situació parlamentària, on la cobdícia ha contaminat govern i oposició (per ara, molt més a aquesta; per ser objectius), és impossible de defensar des d’una perspectiva democràtica.

Hem arribat a la ignomínia actual per repugnant corporativisme dels mediocres arrecerats en organitzacions poc escrupoloses, tal com s’han demostrat els partits polítics. És imprescindible una neteja, una regeneració ètica i, també, estètica que retorni la confiança de la ciutadania en la seva classe política. Des de la innocència que em caracteritza, podria creure que s’ha arribat al zenit del desprestigi i que aquesta impossibilitat d’empitjorar obligarà a prendre mesures. Em tem, però, que els polítics haurien d’intuir una major predisposició de la ciutadania a deixar-los sense feina de la que, ara mateix, reflecteixen les enquestes sobre corrupció.