cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

El catecisme i la borsa

Poc abans del primer gran crac de la borsa, el 1929, en la catorzena edició del Catecismo completo. Nuevo Ripalda enriquecido con varios apéndices (1927), fet seguint el model tradicional de pregunta resposta, es podia llegir:- Quina classe de pecat és el liberalisme?
- Un pecat gravíssim contra la fe.
- Per què?
- Perquè consisteix en una col·lecció d’heretgies condenades per l’Església.
- És pecat per un catòlic llegir un diari liberal?
- Pot llegir les cotitzacions de borsa.
- Quina casta de pecat comet el que vota un candidat liberal?
- Generalment "pecat mortal".


La cosa tenia la seva gràcia. El catecisme s’estudiava en un estat, l’espanyol, en el qual hi havia una dictadura, s’havia enllaunat la Constitució de 1876 i s’havien suspès les eleccions democràtiques. No només això, nomès les elits socials sabien realment que era exactament allò del capitalisme. Hom fa les seves càbales sobre qui estava en condicions de poder llegir les pàgines de borsa d’un diari, el 1927. Els anys vuitanta, en plena moda de la història quantitativa, els estudiants d’història necessitàvem un manual específic per poder entendre i parlar d’economia, amb uns coneixements mínims.

La traducció al castellà i posterior publicació del llibre de G.R. Hawke, titulat Economía para historiadores (1984) significà un salt qualitatiu rellevant, que després ha continuat amb altres manuals d’èxit, com ara el de Gabriel Tortella. Ara, vuitanta anys després d’aquell catecisme agoserat, hem hagut de recuperar de les prestatgeries aquells manuals bàsics de la Universitat. Ens costa de seguir la informació que últimament colapsa els diaris i revistes. Els periodistes han hagut de fer un curs accelerat d’introducció a l’economia, i se n’estan sortint, amb informacions més o menys fiables.

Allò que ningú no esperava és haver de recordar que els economistes són aquells professionals que analitzen la realitat econòmica, amb la garantia que gairebé mai no l’encerten. Tenen la virtud de treballar una matèria que no dominen, de pronosticar en funció de dades escassament fiables i d’admetre que el sistema té una complexitat de tal magnitud que sempre és susceptible d’empitjorar. Portem mesos suportant debats infumables sobre la situació financera.

Doncs, ahir, finalment poguérem llegir un titular extraordinari: ‘Les autoritats econòmiques avisen del risc de recessió mundial’. Home. Ja era hora que algú ens aclarís què passa. Ara ja ho sabem tot i ho consideram simple. Fins ahir llegíem les cotitzacions i no enteníem res, a partir d’ara la cosa cal que ens comenci a preocupar. Potser que s’hagin comès operacions que voregen el ‘pecat’. L’edició pròxima del Ripalda segurament no serà tan innocent amb allò de la borsa. A la pregunta de si es pot llegir un diari liberal, dirà de cap de les maneres, sobretot les cotitzacions de borsa, perquè les inversions estan en mans de demiurgs, és a dir del mal. O no és així?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tòfol, fa mes de 13 anys
Si els economistes tenen Premi Nòbel, seria just que els homes del temps també en tenguessin un. Tot plegat encerten molt més en les seves prediccions que no els economistes....i ja és dir molt!!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente