Estam d’enhorabona. Feia temps que en Joaquín Rabasco no donava senyals de vida, i ara ens ha sortit a rotllo aquest tal William Vega envestint fora corda contra la llengua dels mallorquins. Fantàstic! Què faríem sense aquesta mena de personatges? A la lengua del imperio allò que li funciona és entrar-nos suau suau, sense aixecar la llebre, "sin que se note el cuidado", com va dir Felipe V després de passar-nos per les armes. La colonització lingüística va fent la seva a través de lleis, normes i reglaments, amb la televisió, ràdio i premsa que es fa des de Madrid o a la madrilenya, amb les pel·lícules i amb els videojocs. Tot això Espanya ens ho entafora com si fos el més normal del món, encara que es tracti d’una medicina que els castellans no consentirien de cap de les maneres. Algú s’imagina, per exemple, els televisors de Madrid amb trenta o quaranta canals en català o francès, i una presència secundària del castellà? No hi donarien passada. Als Països Catalans, emperò, ja duim tres segles de condicionament mental dirigit des de l’administració espanyola, i tenim per endavant la tasca de demostrar que aquesta situació de normal no en té res.

Per això els bocamolls com en William Vega ens cauen com la saó d’abril. Si no existissin els hauríem d’inventar. Amb la crida que ha fet aquest individu a boicotejar la llengua catalana ha aconseguit que tothom se li tiri en contra: els mallorquins, perquè ens ha tocat el voraviu; i els forasters que menyspreen el català, perquè ha dit allò que pensen però callen i els ha posat en un compromís. Fins i tot han hagut de desmarcar-se’n el PP i UPD, uns partits que en el fons estan d’acord a reduir el català a la mínima expressió, però sense mostrar el llautó d’aquesta manera. Una altra cosa és que ens ho creguem, és clar, perquè la foto que hem pogut veure del tal Vega acompanyat per Matas, Delgado i Estaràs és antològica i demostra un cop més el vertader rostre del PP.

A hores d’ara el fracàs de Vega és rotund. Algú sap d’algun comerç retolat en català que hagi vist davallar la caixa arran de la seva campanya? Hi ha hagut cap aldarull de colombians enfollits, després de veure l’etiqueta d’un potet d’olives trencades? Potser s’han donat de baixa dels cursos de català? Ca, barret! Posaria la mà al foc que la immensa majoria de colombians que han vingut a guanyar-se les sopes estan empegueïts, o com a mínim incòmodes davant els exabruptes de Vega. Per a mostra, la condemna que ha rebut del seu propi consolat. Per afegitó, ha tingut la virtut de posar la tribu en guàrdia i ha reforçat el nostre sentiment de comunitat amb identitat pròpia. Com va dir Malcolm X: és mil vegades preferible el llop a la guineu. El llop udola d’enfora i t’adverteix que ronda pels voltants. La guineu, en canvi, t’entra a les fosques i sense fer renou, i quan te’n tems ja t’ha fet net el galliner.

A William Vega també li hem d’agrair que hagi fet reviscolar un debat fonamental per a la nostra supervivència com a poble: què és un immigrant, i què és un invasor. L’immigrant respecta i s’adapta a la llengua, cultura i costums del poble que l’acull. Això és el que varen fer, sense anar més lluny, tots els mallorquins que el segle passat es varen haver de desplaçar en massa cap a Sud-amèrica. Un invasor, en canvi, arriba amb fums de conqueridor i vol imposar-se als indígenes. Un debat com aquest no té raó de ser a les nacions amb estat propi, on la immigració s’hi acaba integrant per necessitat, tant si li agrada com si no. Però en un país colonitzat com el nostre és vital aclarir el paper de cadascú. Per tot plegat, William Vega, gràcies un cop més i no afluixis! I quan te’n cansis, ja saps on és l’aeroport.