cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

El Món a Mallorca

Mallorca és una petita i globalitzada representació del Món. "Això pareix l’ONU", diu una veïnada meva entre perplexa i preocupada. Els anuncis de Benetton ja no sorprenen ningú. Els carrers dels pobles i ciutats de Mallorca són tan acolorits com els espots de la marca de roba.

A Mallorca, avui, hi viu gent nascuda als cinc continents, de tots els colors de pell, d’ulls i de cabells. A Mallorca, avui s’hi parlen un centenar de llengües i la cohabitam gent de més d’un centenar de nacionalitats.

La diversitat és, avui per avui, sobretot, un repte. No és fàcil gestionar-la. Encara ho serà menys en temps de crisi (les crisis les provoquen els cínics i les han de gestionar els utòpics. Tothom descol·locat).

Mallorca és plena de gent d’orígens diferents, i aquest fet no és previsible que canviï a mitjan termini.

Aquest futur incert que dibuixa aquesta situació relativament nova, és ple d’oportunitats per a aquells que ens trobàvem en la situació immediatament anterior a la que amb menys fortuna que voluntat just suara descrivíem. 

L’arribada de milers de persones d’altres bandes del Món, per a una llengua i una cultura que han patit 300 anys d’opressió i minorització, podria llegir-se en clau d’amenaça, però si vos serveix de consol l’estat de la nostra llengua i cultura no era millor en la sortida del franquisme que a dia d’avui.

Llegim, doncs, aquesta situació complexa, complicada si voleu, en clau d’oportunitat. Allà on hi ha perill que es produeixi una resta, encarem la situació per convertir-la en un procés de suma.

Fa pocs dies hem viscut un cas ben alliçonador, per bé que anecdòtic. Un impostor nascut a Colòmbia (els impostors neixen repartits per tota la geografia mundial) ha intentat sembrar zitzània entre els ciutadans d’aquesta terra. És cert que les reaccions han estat de tots els graus en l’escala Richter, però mirau-ho fredament: hem reaccionat com un poble digne. Tot déu ha rebutjat públicament el suposat boicot als productes etiquetats en català. Fins i tot els que el sostenen econòmicament i els que, en privat, li diuen que estan amb ell.

Però deixem les bestieses de gent inadaptada i parlem d’allò que vos volíem dir. Aquest creixement poblacional de Mallorca que ens provoca certa incertesa i desconfiança, és ple d’oportunitats.

Per ventura no és gaire significatiu, però un servidor fa més de quatre anys que acumula satisfaccions en el treball que anomenam de "diàleg intercultural" que està desenvolupant  l’Obra Cultural Balear.

Dins aquesta feina, la part més espectacular és la que representa el MallorcaMón Festival, una aposta a favor de l’intercanvi entre cultures feta a través del llenguatge universal de la música.

La primera edició del MallorcaMón Festival va tenir lloc el 2005 a la Plaça de Toros de Palma i va comptar amb la participació del rei de la cançó africana, Youssou n’Dour, així com dels grups Al-Mayurqa (amb l’enyorat Toni Roig emocionadíssim) i Els Pets. Aquells dies vaig tenir l’oportunitat de conèixer i treballar amb gent d’origen senegalès, malinès i d’altres països de l’Àfrica negra. Gent amb unes vides intensíssimes, apassionants, duríssimes. Aquells dies poguérem sentir Youssou n’Dour demanar als seus compatriotes que aprenguessin català quant abans i que llaurassin el seu futur amb colze amb colze amb la resta de mallorquins.

La segona edició es va fer el 2007 al Velòdrom de Son Moix, sota el lema "Català, llengua per conviure" i va comptar amb les actuacions del rei del rai, Cheb Khaled, del grup de pop-rock Antònia Font i del grup de folk Música Nostra. Férem també bona feina amb els mallorquins provinents del Magreb i, durant les setmanes prèvies al concert, més de dos a qui els venia just entendre’ns, acabaren parlant un mallorquí perfecte. També poguérem sentir en Khaled cantant La Balanguera amb na Miquela Lladó.

Enguany, el MallorcaMón es fa el dissabte 18 d’octubre a l’Auditòrium de Palma. Ahir ja compartírem roda de premsa i degustació de productes etiquetats en català amb representants de les associacions xilenes i colombianes. Esperem que Quilapayún, Cap pela i els que s’hi aniran afegint, ens facin gaudir tant com en les anteriors edicions.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Regomira Puig, fa mes de 13 anys
Sebastià, ets més coió que en Pansa!
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys
Idò a jo no em sembla així
Valoració:2menosmas
Per Sebastià, fa mes de 13 anys
Personatges tan exaltats com Tomeu Martí no fan gens de bé al recobrament del català: en lloc de convidar els castellanoparlants a parlar-lo, fa que l'avorresquin!
Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente