cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Corrupció i interès

Amb la corrupció no s’ha de tenir cap mania i, sobretot, no s’ha de deixar que la multiplicació de casos ens faci acostumar als periòdics esclats. Tanmateix, les bones intencions no sempre arriben a bon port. En això de la corrupció massiva, fa la sensació que a cada cas que esclata la ciutadania va acostumant-se a tanta merda i la projecta sobre tota la classe política. Quan es conegué el cas Rodrigo de Santos, segurament per la naturalesa de la cosa, va impactar socialment d’una forma brutal.

 Durant mesos se’n parlà. Va ser a principi d’any, i pareix que ha passat una eternitat a jutjar per la repetició d’escàndols. No és gens segur que els nous escàndols quallin socialment com molta gent —d’esquerra— entén que haurien de quallar. És a dir, que per la repetició, sobretot els votants conservadors, i en menor part els d’UM, vegin, per dir-ho així, la "llum" i deixin de confiar en els seus partits. I que d’aquesta manera a les pròximes eleccions l’esquerra pugui guanyar clarament. No cal confiar-hi gaire, o gens.

La història ens demostra que per molta corrupció que hi hagi, tant si són sospites com certeses, certs partits no són mai castigats pels seus votants. Si més no d’una manera clara. Val a dir que tampoc no hi confia gens, en això, qui està destinada a manejar molta de l’estratègia política i institucional del PSOE amb vista al 2011, persona que confessava dilluns passat que a la dreta tots aquests escàndols no l’erosionen perquè saben gestionar-los molt bé i, de fet, acaben per saber fer quallar entre els seus votants que "tots són iguals". Justament, el que fa la sensació que està quallant socialment a hores d’ara. La repetició d’escàndols no suma potencialitat a l’esquerra, sinó que possiblement i paradoxalment n’hi pugui arribar a llevar si, com el cas, fa parts i quarts.

Aquesta ampla capacitat d’assumir la corrupció política com a quelcom —diguem-ho així— de "natural" i "general" que tenen molts balears, per ventura véngui demostrada per la poca atenció que a internet aixequen els escàndols illencs. És ver que no és una dada de la qual es puguin extreure conclusions irrefutables, però si més no fa pensar. Entre la gent que es mou "per enmig", la corrupció a Balears és un dels principals problemes que tenim i, sovint, s’entén que per tot el país n’estan assabentats, del que aquí passa. Tanmateix, si feim l’exercici de saber què passa pel món d’internet, la sorpresa és de les grosses.

Posant al buscador Google "corrupción en..." i omplint els punts suspensius amb els noms de les desset comunitats autònomes del país, podem establir un rànquing d’entrades i, per tant, una dada que per parcialment que sigui demostra l’interès que aixeca la xacra a cada regió i de cada regió al conjunt. Doncs aquí va: corrupció a Galícia, 2.370.000 entrades (números rodons); a Madrid, 2.240.000; a Astúries, 1.940.000; a Múrcia, 1.390.000; a Catalunya, 687.000; a Castella-la Manxa, 629.000; a Andalusia, 592.000; a Navarra, 399.000; al País Basc, 382.000; a Aragó, 353.000; a Canàries, 327.000; a Cantàbria, 321.000; a Extremadura, 314.000; a Balears, 286.000; i a la Rioja, 284.000.

Els penúltims. Per poc indicador fiable que sigui, quelcom ens diu, la dada. Que als que usen internet a Balears no els interessa la corrupció indígena i que tampoc als de fora? No ho sé, però és com per deprimir-se.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.