algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

El PP fa teatre

El nostre PP és, ara mateix, una presa fàcil per als articulistes, és cert, i estaria ben disposat a no fer-hi sang si la seva més que proclamada actitud de "tolerància zero" contra la corrupció no fos una representació de teatre regional de tan poca categoria. Un dels episodis més repetits d’aquesta comèdia és l’anunci de l’expulsió del militant a càrrec del "comitè d’ètica" del partit. Ben curiosa, la creació d’aquest òrgan encarregat d’una matèria que devia ser poc coneguda entre els militants i antics càrrecs públics de la formació: avui en dia, les empreses més contaminants tenen totes el seu cosmètic departament de medi ambient.

El "comitè" en qüestió es dedica a anar suspenent de vigilància els militants a mesura que la fiscalia els va imputant amb càrrecs tals com pagar-se els vicis inconfessables amb la tarja de crèdit institucional, o cobrar comissions del 25% per fantasmagòrics estudis sobre les llums i ombres de la moda a la Xina. Aquestes expulsions, mostres de la diligència justiciera del partit, són anunciades per una portaveu sobre qui recau la imputació de firmar, com a batlessa, certificats falsos que permetien que un altre batle del partit legalitzàs casa seva fent-la passar per un club hípic.

El comitè d’ètica, de moment, no ha formulat cap judici moral sobre els superiors dels expulsats: ni sobre la consellera que permetia o ignorava els manejos de l’espavilat que es llogava un local a ell mateix, ni sobre el conseller que permetia o ignorava els manejos de l’espavilada que encarregava profunds estudis de mercat internacional a una soprano coneguda seva. Suposam que a un comitè d’aquestes característiques no li pot haver passat per alt cap responsabilitat ètica: hem de creure, per tant, que els eximeixen perquè desconeixien el que passava a les seves conselleries, cosa que resulta poc tranquil·litzadora per a la ciutadania. El comitè resol així aquella immortal pregunta retòrica sobre si és millor passar a la història com a poc dotat intel·lectualment o com a poc exigent moralment, per dir-ho de manera fina.

Un altre passatge divertit de la comèdia ha estat el de les declaracions del diputat i antic conseller Cardona afirmant que la decisió de nomenar Antònia Ordinas no va ser seva i que li va ser "suggerida" no recorda per qui. Sorprèn aquesta poca memòria en un diputat que al Parlament sol demostrar una bona capacitat intel·lectual, però pot esser suplida sense dificultat per qualsevol persona que s’aturi a pensar qui és l’única persona que se situa per damunt d’un conseller i que, per tant, li pot "suggerir" candidats per al seu equip: el nom de Jaume Matas Palou, d’ocupació incerta i resident a Washington, comença a surar a l’aire.

La darrera gesticulació del Partit Popular és l’anunci de la voluntat de personar-se en la causa contra els acusats de corrupció: la sobreactuació és el vici principal dels mals actors. Enllacem, en tot cas, tot això de les expulsions i les personacions amb aquest il·lustre nom propi que acaba de sortir a tomb. El "comitè d’ètica" del PP ens mereixerà tota la credibilitat el dia que expulsi del partit la persona que dirigia aquest govern del "campi qui pugui", i que no era altre que el senyor Jaume Matas. El dia (hipotètic, sí, però la vida fa moltes voltes) que aquest senyor segui imputat, haurem de veure si el PP es persona en la causa contra ell: si ho fa, podrem deixar de parlar de teatre regional i admetre que hi ha hagut un gest genuí de regeneració.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.