Esparvera haver d’empassar-se que un govern canviï consellers sense que existeixi cap argument sobre la seva eficàcia o la pèrdua de confiança del president. Però parlam de Balears. Un país que canvià el president electe per necessitats estratègiques del seu partit a Madrid i el successor del qual desaparegué engolit per l’escandalosa traïdoria dels seus companys.

 Així que hem de carregar amb la creu que ni els principals dirigents considerin socialment important la seva tasca i sempre la posen al servei del manteniment del poder en l’aparell del seu partit. A hores d’ara, ningú no s’ha atrevit a dir que s’esperen millores en la Conselleria de Turisme mentre tothom assegura que el pes de Nadal a UM s’incrementarà. El missatge per al jovent és clar: val més obediència que eficàcia perquè ningú no reuneix el consell polític d’un partit per avaluar la tasca dels seus en els governs mentre els falta temps per convocar-se a acanar la fidelitat canina. El principal enemic del sistema de partits no són les vocacions dictatorials sinó el funcionament alienant d’aquests.