No basta tenir bons ingredients per fer un bon plat. Cal saber cuinar-los. I sobre el paper, una obra escrita per Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Xavier Albertí i interpretada per Pere Arquillué i Pep Cruz és una "delicatessen" teatral gairebé per definició. Però no. La veritat és que una vegada vista, més aviat sembla un exercici experimental d’escola dramàtica, interpretat per inèrcia i amb ofici però sense ànima, amb un tempo endormiscat que acaba per esvair la tensió necessària per mantenir viva la intriga. Fa voltes sobre ella mateixa sense avançar gaire fins a provocar l’avorriment propi de la reiteració, que acaba per anul·lar l’interès del text, que presumptament ens hauria de conduir de mica en mica cap a l’esfereïdora confessió d’un monstre manipulador, que ens ha enganyat durant una hora de mandrós diàleg a dues veus (magnífiques, però pausades i monòtones fins al cansament), que hauria de corprendre, però que al final ens deixa indiferents perquè ens manté a distància en tot moment. La direcció és del tot estàtica i les interpretacions mecàniques. Poc creïble, tot plegat. Mancat d’interès. Incapaç de commoure. Ni tan sols d’inquietar. Tanta de sort de la carismàtica presència dels dos actors, que almanco mantenen durant una estona la nostra atenció alerta, perquè del contrari el muntatge no seria aguantador ni quinze minuts. Tanta de sort que és curt.
