Contràriament al que em pensava, resar davant una estampa de la Mare de Déu serveix per curar-nos el dolor. Una científica anglesa dedicada a assumptes neuronals, Katja Wietch, d’Òxford, ha estudiat els efectes de la contemplació d’imatges sacres en un plegat de pacients, arribant a la conclusió que aquests suporten millor els suplicis que els ha regalat la natura. Tot i que perquè la cosa funcioni no hi pot faltar un element: la creença de l’observador en la santedat de la cosa observada.
S’han agafat dotze catòlics confessos i dotze ateus declarats, i se’ls posava a davant estampes de la Verge i obres mestres de la pintura (que representaven dones belles), i després se’ls alliberava a les mans unes petites descàrregues elèctriques. Els resultats han estat eloqüents: la ressonància magnètica al cervell delatava que els catòlics experimentaven pau i serenor, mentre que els ateus patien en silenci el seu sofriment. A més, entre els creients, la contemplació de la Mare de Déu provocava una vivaç activitat del cervell, cosa que no passava amb els ateus.
Tota imatge que per nosaltres és font de consol, i amb la qual ens puguem identificar, està dotada per alleujar-nos del nostre pesar. L’estimulació dels canals sensorials portadors de serenor i alleugeriment es produeix sempre davant la visió emocionada d’alguna imatge en la qual creiem, que sempre sol ser, potser només subjectivament, més o menys bella (tenim beates horroroses). És la bellesa la que conforta, i la fe —que pot no ser religiosa— en el sentit profund de la seva manifestació. De fet, és igual que es tracti d’una Puríssima o d’una dona vamp: davant la malaltia o l’abatiment podem trobar assossec en les fotos de la nostra actriu preferida, tot recitant-nos de memòria els poemes que més ens agraden.
Cadascú pot crear-se la seva pròpia fe, bastir-se un altar amb el qual santificar les imatges que ens confortaran en els moments de desànim. Els amants del cinema, de la pintura, de la literatura, tots aquests ho tindran més fàcil, perquè, com diu un amic meu, poeta descregut, "l’art ens salva". Ara aquests estudis ens confirmen el que ja sabíem: que també ens cura i ajuda a fer front a les desgràcies. Jo us recomano, per remuntar els moments d’angoixa, pel·lícules fins a la matinada i, en lloc de l’encens eclesial, el fum refinat que surt del canó de la pistola de James Bond.
