He de confessar que no he pogut llegir la Ponència Marc del proper Congrés del PSM. Segurament, per la meva imperícia a no saber-la trobar a la xarxa. Com saben, els experts diuen que a la xarxa s’hi troba tot. Així que m’he hagut de conformar a anar-ne llegint esporàdicament allò que en treuen els mitjans de comunicació.
És probable que alguna persona pensi que no en tenc cap necessitat, de llegir-la o escorcollar-la, ja que de moment no he estat votant d’aquesta formació política. A la qual cosa hauria d’afegir que s’equivoca. Interessar-me, o interessar-nos, sí; ens concerneixen totes les dels partits, ja que, ens agradi o no, ens afecten. Però, a més, aquesta ponència compta amb un atractiu especial: l’anàlisi dels darrers canvis d’aliances electorals. Les passades eleccions autonòmiques aquest partit es presentà com a Bloc.
Després, a les darreres generals, amb un pacte amb UM, EM i ERC, Unitat per les Illes. Ara, sembla ser que prendrà un altre rumb. Als que participam en la política des de l’esquerra ens agradaria veure una esquerra forta, malgrat que les nostres predileccions particulars concretes siguin envers un altre partit. És igual, volem una esquerra forta. Per què? Molt simple.
Perquè només amb la consolidació i la suma d’aquests vots es podrà continuar governant la nostra comunitat. I governar, per mi, no significa només un canvi d’etiquetes a les cadires que ocupen els alts càrrecs. Vol dir poder millorar les coses. Sobretot, aquelles que es poden resoldre directament des de la nostra terra. Fa uns dies el dBalears feia referència a l’esmentada ponència i dels pactes electorals en deia: "mentre hi hagi una coalició sense estructura orgànica, supeditada a les negociacions de cada contesa electoral, tindrem una situació inestable", (dBalears 16-8-9), cosa que em sembla prou raonable. Ja que en política, la inestabilitat, generalment, condueix els partits a l’oposició.
D’aquí la meva preocupació. No només pel PSM, sinó pel mateix Govern de les Illes Balears. Malgrat que 0hi hagi una estructura orgànica governamental, si els socis de l’estructura no són capaços de respectar els acords i, a més, també es dediquen a carregar contra els altres, si es pretén que s’hagi de negociar una decisió d’una conselleria cada vegada que aquest no agrada o no s’ajusta a l’ideari estricte de cada partit, també comptam amb una situació inestable.
Com ara aquesta darrera setmana. Mentre tots els membres del Pacte de govern no siguin capaços d’asseure’s a una mesa i resoldre les desavinences allà, fent-ho fora, tindrem una situació inestable. I, sobretot, el PP riurà. De fet, ja ho fa. Allò que passa és que són prou intel·ligents per no expressar-ho a les totes.
