A Palma hi ha dos restaurants dedicats a la màfia. Als dos, òbviament, el menjar és de filiació italiana i més o menys de qualitat, però hi ha un tret, decisiu, que els diferencia. En l’un, penjats a les parets, hi ha retrats d’Al Pacino, Robert De Niro, Ray Liotta, James Gandolfini, James Cagney i d’altres grans actors que, en pel·lícules esplendoroses, han donat vida a mafiosos i altra fauna indesitjable del crim organitzat.
En l’altre restaurant, però, hi trobem el següent, en retrats més grossos i vistosos —i fins i tot amb el nom dels subjectes escrits a les cadires destinades als comensals—: Al Capone, Lucky Lucciano, Bernardo Provenzano, Vito Cascio Ferro i d’altres de la tropa decorant l’interior del recinte. ¿Per què no ens mou a escàndol que hi hagi un restaurant dedicat a la memòria d’una colla d’assassins? Pere Antoni Pons deia en aquestes mateixes pàgines que la màfia és una de les encarnacions del mal més indeclinables de la història recent, juntament, tot i que a una altra escala, amb el nazisme.
¿Algú s’imagina un restaurant on pengessin per les parets els retrats d’Adolf Hitler, Joseph Goebbels, Heinrich Himmler, Adolf Eichman o Josef Mengele, encara que el menjar teutó que s’hi servís fos exquisit? Seria fustigat de seguida per les autoritats com a propagandístic d’una ideologia socialment perniciosa, delicte, a més, tipificat en el nostre Codi Penal. No hi ha dubte de la raó d’aquesta, diguem-ne, condescendència: la màfia, tal com l’hem après a veure en algunes pel·lícules, ens és simpàtica, té un punt suggestiu, amb les seves trames, fidelitats, atavismes i radicalitats sangonoses.
Però res d’això és així en veritat. Basta llegir una mica sobre el tema, o veure la sèrie de televisió The Sopranos, tan crua, barroera i veritable que els mafiosos de Nova Jersei es van indignar i van intentar boicotejar-la. Un plegat de mandrosos, d’illetrats, d’homes ganduls que per inèrcia dinàstica hereten un estil de vida basat en l’assassinat gratuït o intimidador, la coacció, el lladronici, el tràfic de drogues i la corruptela política.
Quan redacto aquestes línies, la Camorra de Nàpols mata sis africans que volien vendre cocaïna a les seves barriades. Tot plegat lamentable. I ben poc gloriós. A un mafiós italià (Walter Schiavone) el van detenir dins la seva nova casa: s’havia fet construir una mansió com la de Tony Montana, el traficant de Scarface a qui Al Pacino va donar llarga vida.
