Ahir un servidor va gaudir d’una jornada a Lluc. Una jornada que va començar plujosa, però que a poc a poc s’anà aclarint i que es clogué després d’un esplèndid i massiu dinar. A la sobretaula, amb un bon estol de mallorquinistes (futbolísticament també) i qualque balearico parlàrem de futbol. Una de les qüestions que comparegueren a la conversa va ser l’actualitat del Mallorca i, la veritat, vaig retornar cap a Palma una mica preocupat. Si la mostra del que vaig trobar ahir és representativa del mallorquinisme. El mallorquinisme de veritat està preocupat, i una mica perplex si em permeteu el qualificatiu de moda. Els mallorquinistes se senten defraudats per Vicenç Grande. N’hi ha que diuen que no hi confiaven gaire, altres que sí que hi confiaven, però la decepció, ara, sembla ser general.

No només hi ha decepció. També hi ha desconcert. Desorientació. El mallorquinisme (si més no una bona part d’aquest, es troba perplex davant la successió de propostes de futur, que li resulten en el millor dels casos extravagants. Que si comprarà el club un empresari anglès o un d’Uzbekistan o un xeic àrab, que si li canviaran el nom... I no ens queda ni el consol de preferir allò dolent conegut. Hi ha una demanada, un desig, que el Mallorca continuï en mans mallorquines, però la dinàmica que s’ha encetat no sembla anar en aquesta direcció.

Compartien els contertulians mallorquinistes (els balearicos adoptaven un to irònic punyent i picardiós) la sensació que ara els confessaré: em fa l’efecte com si la Lliga no hagués començat encara, com si els tres partits que ja s’han disputat no fossin del tot seriosos. Més encara, ens costa trobar la connexió, la sintonia amb l’actual Mallorca. I ja comença a ser hora.

Ahir vaig viure un partit una mica estrany. La primera meitat, per ventura influenciat encara per tot allò de què havíem parlat, em passà sense deixar gaire petjada. La segona, la vaig trobar més mogudeta, amb una primera expulsió, la de Bravo, que, lamentablement, el Mallorca no tan sols no va saber aprofitar, sinó que devuit minuts després, David Navarro va caure en el parany de fer-se expulsar també.

Ens quedarem amb l’actuació de Miquel Àngel Moyà, que ahir ens va salvar i que, així com estan les coses, és un dels que aporten identitat a aquest Mallorca d’enguany.