Pròximament es posarà en marxa a Mallorca una experiència pionera en aquesta direcció. Es crearà un institut de formació religiosa obert a humanistes, universitaris i professionals liberals, entre d’altres, que necessiten implementar el nivell de coneixement sobre temàtiques de tall religiós o que voregen la simbologia, la història o la psicologia religiosa. Es tracta d’una iniciativa que té com a principal objectiu omplir un buit i oferir uns continguts i unes eines que implementin altres estudis, investigacions i treballs sobre art, filosofia, literatura o qualsevol de les matèries que, històricament, només es poden entendre en la seva complexitat a partir d’uns coneixements més acurats sobre el factor religiós. És difícil d’explicar, però serà fàcil d’entendre. Vivim l’era de la perplexitat i de la desorientació, però també de la constatació que l’augment del coneixement no és proporcional ni equilibrat respecte als continguts que, per la nostra àrea de coneixement, hauríem de menester. La religió, amb les seves múltiples manifestacions, sobretot des del vessant estrictament cultural, s’ha de poder estudiar i aprofundir al marge de les conviccions personals, de les fílies i les fòbies de cadascú, i sobretot en un clima de llibertat, sense interferències de les estructures religioses. Davant la tendència a seccionar i confrontar religió i ciutadania en format escolar, imaginant l’escola com un camp d’inoculació ideològica, per ventura val la pena plantejar hipòtesis de futur alternatives i integradores, diferents, complementàries, en les quals el debat no sigui una o l’altra, sinó un producte diferent, mixt i que encaixi en allò que són les inquietuds i les urgències del nostre temps. Els governs, les universitats, les jerarquies religioses tenen aquell protagonisme que els pertoca institucionalment, però no cobreixen tots els buits ni tots els espais, sortosament. La societat civil també pot tenir un protagonisme en aquesta aventura, perquè hi ha propostes que cal situar a la frontera entre l’academicisme i les urgències més pedestres dels professionals, molts dels quals no saben on formar-se o cercar aquelles orientacions imprescindibles sobre coneixements específics de caràcter religiós. Des d’aquesta plataforma seria possible també encaminar iniciatives didàctiques pensant en l’escola, sobretot si sorgeixen per sensibilitat i no per imposició de l’administració o del fanatisme polític o religiós.
