Assegurar que la família és heterosexual, monògama i indissoluble, com s’ensenya en moltes escoles catòliques, no és adoctrinament. Aquesta definició es reserva per als texts educatius en què s’explica que la família pot ser de moltes maneres i totes lícites (i amb tantes imperfeccions com la tradicional, afegiria jo).
Ja no sé per què m’estranya la hipocresia dels que van pel món amb el convenciment de ser dipositaris de l’única veritat i, en conseqüència, amb el dret a imposar-la als altres. La hipocresia i la por. Por de confrontar les seves idees en llibertat. Por de deixar triar lliurement. Por que se sàpiga, realment, quants són i què pretenen. Por d’autofinançar-se.
Por de perdre l’exclusivitat en les litúrgies socials (s’estimen més "representar" sagraments que exigir el compromís per impartir-los). Por que només és superada per la por que el Govern Zapatero demostra davant de tants porucs. I encara és més mal d’entendre. És hora de, en paraules de Ratzinger, donar al Cèsar el que és del Cèsar i que la llibertat no s’hagi de limitar per imposicions de porucs.
