"Vull que, si el meu país esdevé un estat, no reprodueixi tots els vicis dels altres estats", ha afirmat recentment Arcadi Oliveres. Pensau, doncs, si realment compensa canviar, lluitar per rompre inèrcies i fins i tot aconseguir allò que més desitjam per reproduir vicis, estils i actituds que responen a la institucionalització de tendències dissipades i defectuoses.
Les institucions de tots els signes tenen una inclinació a la rutinització i a assumir com a normal allò que hauria de ser excepcional, entre moltes altres coses perquè ens hem acostumat a suportar estats i formes de vida inacceptables. Un dels principals vicis que ens acostumam a olorar és la legitimació de l’anomalia, segurament perquè la inèrcia del vici perdura durant milers d’anys, sense data de caducitat.
Els homes que tenen els mateixos vicis es defensen mútuament, afirmava Juvenal, entenent que allò inquietant són els vicis estructurals, les carències, les deficiències, els deterioraments instal·lats en les maquinàries que fan funcionar les principals estructures que mantenen viu el sistema. Els cràpules a penes no intimiden la ciutadania, perquè són minoria i estan identificats. Allò que ens desconhorta és la relaxació social, haver d’assumir la lentitud, la ineficàcia, la incoherència i les imperfeccions invisibles que impedeixen el funcionament normal de tot allò que ens envolta.
Haver de tolerar la grisor i la falta de virtut dels educadors; la prepotència del periodista; l’estupidesa de l’esportista; la tafaneria mediàtica; l’altivesa dels rics; les paranoies dels polítics; la relaxació laboral en els espais públics; la insatisfacció productiva en les empreses privades; l’hàbit de conviure amb socis, amics i familiars amb els quals no existeix cap casta de química; la queixa persistent dels que en circumstàncies normals menys s’haurien de queixar; i tants i tants vicis que es reprodueixen com la vida mateixa.
Tornant a Arcadi Oliveres, és imprescindible recuperar arguments virtuosos, posicionaments en positiu, actituds que ens desinstal·lin de viure permanentment en actituds defensives davant la crítica o davant qualsevol qüestionament. Atent a aquestes reflexions, pensam que val la pena exercitar-nos per esser sensibles i treballar intensament per educar les conductes col·lectives.
No debades les tendències polítiques conservadores no volen que s’acabi amb el vici, per això mantenen la ciutadania instal·lada en el núvol pervers de la ignorància i acusen els educadors de viure sotmesos a la ideologia.
