Itinerari: Son Amer-Font de l’Ermita- Mirador del Centenari- Coll Pelat - Moleta de Binifaldó - Coll Pelat - Font del Pedregaret -Cases de Binifaldó - Cases de Menut - Lluc.
Horari aproximat: 3 h 40 min. (temps aproximat de marxa, sense les aturades).
Partim de la barrera del refugi de Son Amer, entre el coll de la Batalla i el creuer de la carretera de Lluc a Pollença (km 19,500). Vora el portell principal de Son Amer, dins la finca, anam per la dreta de l’asfalt, amb la paret i la carretera a la nostra esquerra. Ben aviat, travessam la carretera, a l’altura del km 19,650 i passam una barrereta de fusta, després de la qual continuam per la dreta, ara amb la carretera a la nostra dreta. Dos minuts més endavant, passam un botador de fusta que ens deixa en el camí ample, de carro, que agafam per l’esquerra. Un cartell de GR diu: "Binifaldó 1h 30 min. Pollença 4h 30 min.". Poc després, franquejam una torrentera per un pontet. Tres minuts més amunt, en una zona amb abundant estepa llimonenca, passam una paret amb un portell obert, que ens trasllada de l’olivar al bosc de pins i alzines. La pista puja pausadament i volta a la dreta. Just després, la ruta abandona la pista, per un tirany a l’esquerra i, quatre minuts més endavant, després de resseguir un revolt a la dreta, ens deixa a l’ermita de Son Amer, amb la font homònima ben propera. L’antic i auster eremitori del segle XVII ha estat recentment restaurat. És una senzilla construcció, de planta rectangular. A la vora, s’estenen marjades d’antics conreus. Un poc més amunt i a la dreta, hi ha una pica que s’alimenta, per una canaleta, de l’aigua de la font de l’Ermita. Cap a la dreta, podem resseguir la canaleta de teules i, en un minut, arribam a la font de l’Ermita, una petita surgència que degota des del mur de sosteniment de la pista superior, sense mina, dins una pica quadrangular.
Des de la font, pujam a la pista i, ara cap a l’esquerra, arribam a una cruïlla propera, vora l’ermita, i voltam a la dreta, pista amunt, entre alzines. Cinc minuts més endavant, a la dreta deixam el camí del puig de les Covasses. Alguns metres més amunt, a l’esquerra parteix el camí que en dos o tres minuts més ens deixarà al nou mirador del Foment de Turisme, que té el nom de mirador del Centenari, que podem visitar. En aquests metres de camí, podrem veure dues barraques de carboner amb coberta de càrritx. El mirador, amb arrambador de fusta de protecció, mostra una ampla vista cap a la vall de Lluc, el santuari i les muntanyes que l’envolten. Tornam al nostre camí, que descriu una volta a la dreta. Tres minuts després, arribam a una paret, amb un botador de fusta i un cartell del GR. Entre pins i alzines, creixen exemplars d’erica arbòria i mates. Just després, en certa tendència a l’esquerra, arribam al coll Pelat, amb un planiol gran amb pins i alzines i un gran rotlo de sitja. A l’esquerra queda el camí directe a Menut. El cartell del GR indica "Binifaldó 40 min. Pollença 3h 40 min.".
En aquest punt, el centre del coll Pelat, plantejam la pujada a la moleta de Binifaldó. En direcció nord, avançam per la bisectriu que es projecta entre el GR a Binifaldó, a la dreta, i el camí de Menut, a l’esquerra. Un tirany lleugerament marcat ens permet ascendir alzinar amunt, amb pins amb els cimals esqueixats pels temporals. A uns set minuts del coll, passam una pareteta, amb un vell filferro obert, envoltada de cebes marines. Hi ha també exemplars d’un preuat endemisme, el llampúdol bord (Rhamnus Ludovici Salvatoris). Tres minuts més amunt de la reixa, hem de posar atenció, perquè el coster de la moleta descriu un tallat a la nostra esquerra; la carena és còmoda de pujar, però hem d’evitar la proximitat de l’espadat. La panoràmica és cada vegada més alterosa. Olivelles i ciclamen van apareixent, entre alzines i pins. A dotze o tretze minuts de la paret amb la reixa, evitam a l’esquerra un esperó tallat i avançam més a la dreta, per coster més suau. Set o vuit minuts més amunt, arribam a un collet des d’on podem observar l’antena que ocupa el cim de la moleta. La vegetació arbòria s’aclareix i apareix l’estepa joana, a més de porrasses i olivella. Coster amunt, ara el sòl és rocós i irregular; la vista s’eixampla cap a la nostra esquerra, mentre que cap a la dreta domina l’esquena rocosa d’un gegant, el puig Tomir. A vuit o nou minuts de l’anterior collet, la carena rocosa ens deixa al cim de la Moleta de Binifaldó (837 m). Una antena de telecomunicació amb el bloc verdós del seu transformador i unes plaques modernes resten esperit alpinístic al moment; però, tanmateix, l’indret és magnífic, car hem fet el cim del germà petit d’aquests puigs que l’envolten i que es mostren generosament bells: puig de Massanella, el puig Major que guaita, el puig Roig i el puig Caragoler de Femenia com un mur davant la mar, i l’esmentat puig Tomir.
Des del cim de la moleta de Binifaldó, davallam novament al coll Pelat per la mateixa via que ens ha servit per pujar. Tal com arribam al coll Pelat, agafam novament el GR, per la qual cosa voltam a l’esquerra, en direcció al coll del Pedregaret. A cinc o sis minuts del coll, anam per l’esquerra, per una pista que davalla, deixant-ne de banda una altra a la dreta que puja. Set o vuit minuts després arribam a una barraca que queda a la dreta. Anam ara per un sender estret, i vuit minuts més endavant, assolim el coll del Pedregaret. Un cartell de GR indica part del camí ja fet: "Son Amer: 1h 20 min.". Des del coll del Pedregaret, deixam a la dreta una pista forestal que davalla a les cases d’Alcanella. La nostra ruta continua per l’esquerra, rere la barrera del coll. Una vegada passada, deixam de banda a la nostra dreta la pujada al puig Tomir. Des del coll del Pedregaret, avançam alguns metres per l’asfalt de l’embotelladora d’aigua i prest ens desviam a l’esquerra pel camí vell, que davalla el comellar. Deu minuts més avall, tornam a enllaçar amb el camí asfaltat i arribam a les cases de Binifaldó, situades al peu del puig Tomir, envoltades per altes alzines. Es dediquen avui a escola de natura.
La nostra ruta enllaça ara amb el camí vell de Pollença a Lluc, en direcció sud-oest, cap a les cases de Menut, amb asfalt. Deixam a la dreta un redol de polls i el camí cap a Pollença (GR-221). Dos minuts després trobam un safareig a la dreta i la font del Còssil a l’esquerra del camí. Camí endavant, arribam al portell de Menut, amb barrera metàl·lica, amb un pas per a vianants a la dreta. Alguns metres després d’aquest primer portell, a l’esquerra podem observar una segona barrera, d’accés a les cases de Menut.
De les cases de Menut continuam pel camí asfaltat cap a la carretera de Pollença a Lluc (Ma-10). Un poc després de les cases trobarem a l’esquerra, alguns metres fora del camí i envoltada de xiprers, la creu de Menut. És un antic símbol religiós d’estil gòtic que des del camí vell protegia els vianants. Dos minuts després arribam a la carretera de Pollença a Lluc, a l’altura del quilòmetre 17’400. Per arribar a Lluc, hem de voltar a l’esquerra, per la carretera, i a un poc més de cent metres trobarem a la dreta la continuació del camí vell, amb un portell amb barrera de fusta salvat per un alt botador. El camí, de carro i sense asfaltar, aviat descriu quatre revolts en davallada i s’endinsa per l’alzinar. Per la forma aguda de les roques dels voltants, aquest indret rep el nom des Puats. Aviat sortim de l’alzinar i apareixen xiprers, ja en la contrada de Lluc. A l’esquerra queda el camp de futbol, mentre que a la dreta un pontet de fusta ens indica el camí del Camell. El camí passa la reixa del camp de futbol i entram en camí ample, amb l’edifici de Can Josep a la dreta. Dos minuts més endavant arribam a un portell, amb un pas a l’esquerra. Assolit l’asfalt, voltam a l’esquerra, i arribam a la carretera de Lluc. Lluc queda a la dreta; però, a l’altra part de la carretera, un portell amb un botador permet continuar cap al refugi de Son Amer.
