¿Creu el Govern espanyol que la intervenció quirúrgica sobre el nas de la princesa Letícia té a veure amb dificultats respiratòries o és una pura qüestió estètica? En altres termes, ¿ha estat rinoplàstia o ha estat septoplàstia? ¿Considera el president del Govern adequat que la princesa Letícia hagi sotmès el seu nas a una operació de cirurgia estètica amb càrrec al pressupost general de l’Estat? Com que no sóc diputat al Congrés, no tenc l’ocasió de formular aquestes preguntes, però crec que no els manca interès ara que se succeeixen les fallides de les empreses i que la Unió Europea anuncia mesos de recessió per a Espanya. Em direu demagògic, però 7.000 euros (el cost probable de la intervenció) són 7.000 euros, i ningú no ens ha explicat que la princesa els hagi pagat amb els estalvis de quan presentava el telediario. Si la Casa Reial hagués de gestionar els seus fons sense confiar en la generositat de tots els espanyols, podria haver sufragat l’operació, i encara extreure’n beneficis, amb la venda de l’exclusiva a alguna revista del cor. Hi hauria hagut protestes, segur, però al contribuent li hauria sortit més barat.
No he trobat les dades, en canvi, del cost de l’implantament capil·lar de José Bono, però no hi sabria objectar res. Primer, perquè no sembla probable que hagi estat carregat als pressuposts del Congrés dels Diputats, i, segon, perquè ningú no en pot negar la necessitat: el president de les Corts havia d’acudir a una cita que exigia extremar l’esforç de bona presència. Es tractava, ni més ni menys, que de l’enllaç entre la seva filla amb el fill de Raphael, un esdeveniment en el qual la més elemental etiqueta descarta les antiestètiques entrades. La imatge de la tercera autoritat de l’Estat fotografiada al costat d’un consogre que llueix la seva juvenil cabellera de sempre hauria estat ofensiva per a la dignitat institucional.
Espanya, però, no és l’únic país en què l’actualitat gira al voltant de qüestions de tanta transcendència. "¿Quina és la diferència entre una hockey mum (una mamà que acompanya els seus infants als seus partits d’hoquei i, suposadament, fa d’enfervorida animadora) i un pit bull?", clama Sarah Palin en un multitudinari acte electoral. "Lipstick", contesta ella mateixa: el llapis de llavis. La multitud riu i aplaudeix, propera a l’èxtasi. A l’altra punta dels Estats Units, Barack Obama, en una mostra de campanya electoral d’elevadíssim to intel·lectual, recorda que un porc amb llapis de llavis no deixa de ser un porc, una frase feta equivalent a la castellana sobre la moneia vestida de seda. Els republicans no deixen passar ni cinc minuts abans de fer-se els ofesos i acusar Obama de masclista i de sis o set coses més. Sarah Palin, que és partidària que a les escoles no es faci educació sexual i que en canvi les classes de ciències naturals expliquin l’origen de l’univers segons la literalitat del Gènesi (allò de la costella d’Adam, recordau?), i que va ser la primera a posar el llapis de llavis com a element definitori de la seva identitat, esdevé la defensora de la dignitat femenina. Tot plegat, com es veu, alta política.
Portaveu d’Els Verds
