"El divendres següent, el migdia, l’estranger va reaparèixer sobre la plaça del Mercat, però aquesta vegada amb un capell de color porpre, arregussat d’una manera molt estranya. Va treure de la seva bossa una flauta ben diferent de la primera i des que la començà a tocar, tots els infants de la vila, de sis a quinze anys el seguiren i sortiren amb ell de la població. Els habitants d’Hamelín el seguiren fins ben prop d’una cova que es troba actualment cegada. El flautista entrà a la cova i tots els infants amb ell. Es va sentir durant algun temps el so de la flauta; després es va fer més i més feble; finalment ja no sentiren res. Els infants havien desaparegut i des d’aleshores no se’n tingueren més noves...".
Aquest fragment del "flautista d’Hamelín" pertany al llibre La Crònica del regne de Carles IX l’autor del qual és Prosper Mérimée, (París, 1803- Cannes, 1870). Escriví contes i novel·les curtes de gran èxit en el seu temps, la seva obra més coneguda és Carmen, musicada per Bizet. Sembla que l’escriptor anglès J.E. Crawford Flitch coneixia molt bé aquesta obra i l’havia comentada amb franques lloances. No és estrany que educat dins el protestantisme fes una comparança, a sa Pobla estant, entre la processó dels infants de primera comunió i el que conta la llegenda d’Hamelín.
Ho trobam a les pàgines del seu llibre Mediterranean Moods (Grand Richards Ltd. London, 1911), al qual ja hem fet referència en un altre punt. I és que Crawford va recórrer els pobles del Pla, sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Petra, Sineu, Campos i Vilafranca amb una mescla de tristesa depressiva i admiració sana. Ens explica també el seu pas pels carrers aleshores silenciosos de sa Pobla, silenci enfosquit o silenci solellat.
I també a sa Pobla estant, assegut a un pedrís de la plaça Major, sent tocar l’Angelus i observa com els socis que fan tertúlia sobre la voravia del Centre Catòlic es lleven el capell, mentre que els del Centre Republicà continuen indiferents barret posat. "El Pla del sud té una atmosfera carregada. El paisatge, com a tots els països de la Mediterrània, té un sentit de repòs i això suggereix una antigor que d’alguna manera el paisatge nòrdic mai no ens podria mostrar...".
Observa els torrents que fan la funció de rius, les terres de conreu menys assedegades per la providencial presència de sínies, síquies, aljubs i altres obres de reguiu. Crawford arribà a sa Pobla en diligència des d’Alcúdia i conta com en posar peu a terra, ell i els altres passatgers varen córrer vers la porta envidrada d’un hostal on els esperava un cafè calent... "Jo havia sortit als carrers un poc després de les set quan vaig veure una escena del Flautista d’Hamelín.
El flautista, tanmateix, anava més ben mudat que el compte, puix que encapçalava la desfilada amb seriós hàbit negre; i tampoc no duia flauta, el petit missal negre que portava en les seves mans era quelcom prou màgic per aconseguir que una munió d’infants el seguís. Amb pas majestuós varen recórrer els carrers fins que entraren a l’església on un portal obscur l’engolí amb totes les seves víctimes, com es va esdevenir a la muntanya d’Hamelín. Jo els vaig seguir per retrobar aquelles criatures agrupades entorn del capell. Els preguntava sobre quelcom metafísic i cadascú procurava respondre...".
