La venda (I)
Ja saben vostès que Vicenç Grande i Paul Davidson, amb els respectius assessors, mantingueren dimarts una inesperada i decisiva reunió. Davidson formalitzà la seva oferta de compra del Reial Mallorca i presentà una carta de solvència econòmica, que substitueix els sempre necessaris avals. Ahir, l’oferta de Davidson va arribar al Jutjat Mercantil número 1 i ara el jutge Víctor Fernández traslladarà la paperassa als administradors judicials Sainz de Baranda, Salvador Fornés i Raimundo Zaforteza.

Aquest és el camí oficial. Ara bé, em diuen que els administradors judicials ja coneixen perfectament la documentació redactada. Dimarts horabaixa, i quan les negociacions entre els equips de Grande i de Davidson estaven ja quasi tancades, els administradors varen ser advertits del que succeïa i se’ls va oferir la possibilitat d’acudir a la cita. Fou una deferència de Davidson i Grande, ja que no tenien per què avisar-los. Hi anaren, varen estar mirant la documentació i, fins i tot, em diuen que feren algun interessant suggeriment que fou acceptat tant per Davidson com per Grande.

En qualsevol cas, la seva presència a la cimera, m’asseguren, que fou extraoficial. Sigui com sigui, la veritat és que el llanterner Paul Davidson és avui per avui el més ben col·locat per aconseguir el paquet accionarial del Reial Mallorca. Ara bé, si en els pròxims dies es concreta una o més ofertes, els administradors judicials tenen l’obligació d’escoltar-les i, previsiblement, les accions del Mallorca propietat de Binipuntiró seran per a qui més en pagui. I quant temps està disposat Davidson a mantenir la seva oferta? Fins al quinze d’octubre. Ni més ni pus, malgrat que no pot descartar-se que aquest termini, si convé a les parts, pugui ampliar-se.

La venda (II)
Paul Davidson té una imatge que no es correspon amb la realitat. De fet, aquest actiu ha semblat més un hooligan de vacances a Punta Ballena que no un empresari seriós i solvent. Ara, serà complicat que l’opinió pública canviï el seu parer. Ara bé, és just reconèixer que Davidson ha tingut un comportament ben seriós i molt professional amb el Reial Mallorca i el seu president i encara propietari, Vicenç Grande. Arribats en aquest punt m’agradaria deixar clar que Davidson disposa d’un equip d’assessors de primer nivell. No és un empresari boig, un il·luminat prepotent.

La venda (III)
M’han de creure si els dic que a Paul Davidson no li varen agradar gens les declaracions de Gregorio Manzano la setmana passada, quan reclamà explicacions a Grande. Mirin vostès, les coses són com són i no hi ha maquillatge en el món que pugui canviar-les. Ara bé, Davidson té al cap la idea de mallorquinitzar dins el límit del que sigui possible. Em diuen que si els resultats no acompanyen no seria estrany que Serra Ferrer, tard o d’hora, acabàs a la banqueta.

La venda (IV)
Ahir dematí m’explicaren per què Paul Davidson no té gaire simpatia per l’exdirector general de gestió Pere Terrasa. És just una anècdota sense importància, però per fer-la pública hem de deixar que passi un poc de temps. L’adéu de Terrasa, en tot cas, sembla que ha provocat més d’un alè a la planta més noble. També n’hi ha que ja l’enyoren. I molt.

La venda (V)
Vaig tenir l’oportunitat de parlar ahir amb un bon amic instal·lat a la planta més noble de Son Moix. M’assegurà que, tot i la formalització de l’oferta de Paul Davidson, sospita que, finalment, el Reial Mallorca serà propietat de Dietrich Mateschitz, propietari de Red Bull i patrocinador de diferents equips esportius de diversos esports. Em va dir que si no el compra el propietari de Red Bull dóna més opcions a l’uzbek Miradil Djalalov que a Davidson. Uff!

La venda (VI)
Em va cridar ahir un bon mallorquinista –d’aquells de tota la vida– que estava del tot escandalitzat. Havia escoltat que existia la possibilitat que el Reial Mallorca, si és adquirit per l’austríac Dietrich Mateschitz, canviàs de denominació i passàs a dir-se Reial Mallorca Red Bull. És just un rumor, una possibilitat, però quan ho he escoltat us he de confessar que jo també m’he regirat.

Uzbekistan
Ja saben vostès que un empresari d’Uzbekistan, de nom Miradil Djalalov, està interessat en la compra del Reial Mallorca i que ha fet saber que està disposat a pagar 50 milions d’euros. Idò bé, el diari Sport explicava ahir per què havia anat el president Joan Laporta fins a Taixkent, capital d’Uzbekistan, just tornar de la gira pels Estats Units. El periodista Emilio Pérez de Rozas havia demanat a l’esmentat rotatiu el perquè del viatge i el Barça ha oferit les oportunes explicacions.

Idò bé, Laporta viajtà a Uzbekistan per firmar un conveni amb el FC Bunyodkor que ha suposat pel FC Barcelona cinc milions d’euros. A canvi, el Barça jugarà en acabar la present temporada un amistós a Taixkent i acollirà el FC Bunyodkor durant una setmana a les instal·lacions blaugranes. Laporta es va comprometre també a disputar un partit amistós en el Camp Nou contra el Bunyoldkor en totes les seves figures, però a porta tancada. Vull dir, que el futbol està de moda a Uzbekistan. Per cert, els auditors de Mijadil Djalalov són esperats a l’estadi de Son Moix la setmana que ve. Com a molt.

FC Barcelona
El Barça va disputar dimarts les semifinals de la Copa Catalunya a Sant Carles de la Ràpita davant el Sant Andreu i va ser rebut i acomiadat amb xiulets. I amb motiu, ja que el tècnic, Pep Guardiola, es va presentar amb una expedició formada de manera íntegra per jugadors del filial. El president, Joan Laporta, també va ser esbroncat. Té raó el president en afirmar que és imprescindible canviar el format de la Copa Catalunya, però no és menys cert que el FCBarcelona va quedar molt malament. Comportaments com els de dimarts fan que el Barça deixi de ser més que un club per convertir-se en un equip qualsevol.