M’és materialment impossible no veure l’ús estratègic que el Govern Zapatero fa de les reformes de l’avortament i de l’eutanàsia per tal d’ubicar el debat d’actualitat tan lluny com sigui possible de l’economia i de l’inconsistent centrisme del PP. Ara bé, em deman per quin motiu no es pot mastegar xiclet i caminar a la vegada o, el que és el mateix, per quines estranyes lleis de la política en temps de crisi econòmica no hi pot haver avanç en els drets.
Adaptar la llei a la realitat de l’avortament és un dret de les dones i, també, dels professionals que hi intervenen; a més és una necessitat regular el dret a una mort voluntària i digna per allunyar-la de la imposició que una determinada moral pretén mantenir sobre la totalitat de la ciutadania. Es pot criticar el Govern per no fer front a la crisi però no per avançar en els drets.
A més, és hora de recordar que les fórmules màgiques en economia no existeixen i que la dreta pretén aprofitar la crisi per, entre altres objectius, alliberar el mercat de treball i restringir, més encara, els drets laborals.
