Prepotència
Llorenç Barceló defensà la porteria del Reial Mallorca durant set temporades en els anys 50. Nascut a Vilafranca, no tardà a fitxar pel Manacor. Encara era ben jovenet quan fou reclamat per l’Espanyol de Barcelona, fitxà, disputà un amistós contra la Reial Societat a Sant Sebastià i tornà cap a aquesta terra nostra per jugar en el seu estimat Reial Mallorca. El futbol, aleshores, era ben diferent a l’actual. Dissortadament, una temporada sí i l’altra també, la directiva del Reial Mallorca li deixà a deure part del sou pactat. Set anys després tornà al Manacor.
Diumenge, vaig tenir l’oportunitat de parlar una llarga estona amb Llorenç Barceló a la Fira del Meló que es dugué a terme a Vilafranca, el seu poble. L’exporter del Reial Mallorca està avui allunyat de l’equip que tant estimà. Velles disputes, que haurien d’estar ja arraconades dins la memòria, han provocat que Llorenç Barceló tengui un sentiment contradictori envers el seu Mallorca.
Arribats en aquest punt, sempre el record com un bon aficionat al futbol, mallorquí de naixement i amb residència a Huelva des de fa molts anys, em comtava com el Recreativo disposava del favor de tots els clubs del seu entorn. Em deia, i estic ben segur que ja ho he explicat en altres oportunitats, que quan el Recreativo fitxa un jugador de qualsevol equip de la província, el president ho conta amb orgull. "El Recre ens ha fitxat un jugador", diu el màxim responsable, que es mostra content davant la possibilitat que un jugador seu arribi al primer equip del conjunt més representatiu.
En canvi, en aquesta terra nostra, quan el Mallorca fitxa un futbolista, el president del club ho explica ben disgustat. "El Mallorca ens ha robat un jugador", acostumen a dir. Aquesta diferència no és petita, ni casual. De fet, el Reial Mallorca quasi sempre ha tractat –i el pitjor és que encara ho fa– amb prepotència i superioritat la resta d’equips. En aquest sentit, Marcos Martín, Paco Navarrete... no han sabut mai com fer del Mallorca el club més senyor de tota l’Illa. I estic ben segur també que els diferents presidents, amb alguna honrosa excepció, tampoc no han encertat.
El Reial Mallorca hauria de ser el club en el qual tots volguessin jugar. I no és així. Són molts els futbolistes que decideixen abandonar Mallorca per fitxar per un club de la Península. I no tots se’n van al Barça o al Madrid, sinó que també n’hi ha que firmen pel València, Vila-real... Fins i tot, hi ha jugadors que s’estimen més jugar en un altre club d’aquesta illa que en el Mallorca. Una cosa més, el Sant Francesc que presideix Paco Martínez, entrena Pep Sansó i té Joan Garau com a director tècnic ha aconseguit quedar per davant el Reial Mallorca a la Lliga de Divisió d’Honor Juvenil en les dues darreres temporades.
El Mallorca pot escollir, però ni així... Alguna cosa falla. S’ha de considerar també que el Reial Mallorca té les millors instal·lacions per aconseguir treure rendiment als jugadors. Son Bibiloni és una ciutat esportiva modèlica quant a infraestructures, però una cosa ben diferent és la capacitat dels responsables esportius del futbol base. M’han de permetre, emperò, que salvi l’amic Jaume Bauzà. Poden estar ben segurs que l’entrenador del filial és un excel·lent professional, que sempre treu el rendiment òptim a les plantilles que maneja. Just m’agradaria afegir que a la planta noble de Son Moix són conscients de les mancances que es registren en el futbol base. N’estic segur. Em consta.
Bàsquet
Ahir es va presentar el I Trofeu Diada de Mallorca de bàsquet, que disputaran dijous a les 21.00 hores al Palau d’Esports d’Inca el Club Bàsquet Mallorca i el Reial Madrid. Acudiren a l’acte el conseller de Presidència, Cosme Bonet, el batle d’Inca, Pere Rotger, i el president del Club Bàsquet Mallorca, Joan Llompart. El partit ha despertat gran expectació i supòs que l’entrada serà magnífica. Per cert, ara em ve al cap que la setmana passada vaig escoltar en una emissora de ràdio –crec recordar que era la Cadena Ser, però no m’hi jugaria un euro– com Cosme Bonet donava tot tipus d’explicacions sobre la programació preparada pel Consell amb motiu de la Diada de Mallorca.
En Cosme fou precís i concret, però vos he de confessar que em provocà un gran desconcert escoltar les seves explicacions en castellà. Hi havia un temps –no tan llunyà– en què els nostres polítics tenien molt més respecte per la nostra llengua i que ni es plantejaven fer alguna intervenció en públic en castellà. Supòs que la radicalitat d’alguns estrambòtics polítics de l’extrema dreta, però instal·lats al Partit Popular, com també moviments com el del Manifiesto en defensa de la lengua común, han provocat que avui ja sigui possible que un conseller de Presidència del Consell de Mallorca parli en castellà en un programa local d’una emissora de ràdio suposadament progressista. Uff!
Atlètic Balears
Vos parlava ahir del dinar que celebraren a Los Rafaeles el president Fernando Crespí, el seu vicepresident, Llorenç Pol, i els incondicionals blanc-i-blaus Damià Estelrich i Jeroni Petro, president de la Pro Campo. Idò bé, em diuen que també era present a la cimera Rafel Duran, ara fervent seguidor de l’Atlètic Balears i regidor de l’Ajuntament de Palma a les hores lliures –o a l’inrevés–. Per cert, ja feia fosca negra quan Duran encara parlava amb Petro. Les converses continuaren ahir i m’asseguren que la pràctica totalitat de les dificultats quedaren resoltes.
Vòlei platja
El Coliseu de Palma acollí el cap de setmana passat el Mallorca World de vòlei platja. Em diuen que, esportivament, la competició fou un èxit contundent, ja que hi participà bona part de les millors parelles del món. En canvi, l’assistència de públic fou un fracàs senzillament espectacular. No hi acudí ningú.
CV Palma
No entenc com és possible que s’hagi retallat substancialment la subvenció al CV Palma, antic Drac Palma, i l’equip pugui subsistir. O abans sobraven recursos o no ho entenc de cap de les maneres. Que m’ho expliquin!
I això és així perquè el Mallorca és l'equip dels bufes i botiflers, dels ultres nazis i d'una gran massa gregària que són del Mallorca perquè amb tota l'ajuda que ha rebut dels poderosos s'ha convertit en el club que és: una societat anònima sense ànima.