Qualsevol diria que menjar carn de balena i ser ecologista és una cosa incompatible. Els ecologistes tenen tot el meu respecte, òbviament crec que moltes de les revindicacions són legítimes i que gràcies a les seves pressions s’han salvat algunes coses (paisatges, espècies) que algun bàrbar buròcrata, còmplice i subornat per algun tauró del maó, hagués esborrat del mapa sense ni tan sols parpellejar.

Però no n’hem de fer una gra massa: salvarà més naturalesa algun químic que, des d’un laboratori, després d’anys d’estudi i mal dormir, desenvolupi un nou combustible a base de cues de pansa que no cap tropa de barbuts amb samarreta, per molta guitarra que sàpiguen tocar. Es calcula que la pensada de només usar bitllets electrònics a l’hora de comprar bitllets d’avió (facilitada per Internet) salva el tronc a cinquanta mil arbres a l’any, i etc. Doncs bé; tampoc això de l’ecologisme està exempt de paradoxes i de subjeccions a la moral territorial.

Com llegeixo a la premsa anglesa, a Noruega els ecologistes consumeixen carn de balena talment com un pobler menja anguiles, amb la mateixa tranquil·litat a l’ànima. Frederic Hauge, coronat rei de l’ecologisme per la revista Time l’any 2007, prové d’un conegut poble balener, i no té cap problema amb la consumició d’aquest tipus de carn. Un dels grans llibres de la història, un cim de l’esperit humà, Moby Dick, diu en referència a aquesta menjussa: ‘El que més deprecia la balena com a plat civilitzat és la seva substanciositat excessiva. És el gran bou premiat de la mar, massa gras per ser delicadament saborós’.

La vida de les balenes no és una prioritat per als ecologistes noruecs, creuen que és més important vetllar per unes aigües netes de combustible o de pol·lució química. Els nostres abanderats de la causa verda segur que, si no són vegetarians, consumeixen foie gras d’ànec o d’oca, tal vegada ignorant que aquest està prohibit a Califòrnia, Nova York i Chicago, tot perquè els americans no suporten com es fa engreixar el fetge a aquests animalons.

Llegeixo amb estupor que ara també volen prohibir les llagostes (bullides vives), les ostres (consumides en viu) i el caviar (l’esturió perilla). Els ecologistes de les Illes farien bé d’estudiar què passa amb els cavalls trotadors que tenen la desgràcia de no arribar a campions a les curses del diumenge.