"Valldemossa és una vila graciosament emplaçada sobre el vessant d’un pujol, enmig d’una petita vall, sempre fresca, fins i tot en temps de grans calors. És a la part baixa del pujol i tot a l’entorn que s’hi han instal·lat les seves riqueses; roquissers tallats a pic i coberts de gran varietat d’arbres sempre verds, penyals que coronen herbes i arbusts...
Tot això, il·luminat amb un bell sol ofereix a la nostra vista un paisatge encisador que sorprèn la imaginació de qualsevol artista i el complau força".
Això escrivia Jules Tallien de Cabarrús en el decurs d’una llarga estada cinegètica a Mallorca i en les seves memòries de tal experiència reproduïa fragments del llibre de George Sand entorn del seu hivern del 1838 a l’illa, opinions amb moltes de les quals, de francès a francesa, no sembla estar d’acord. L’hospitalitat rebuda pel doctor Cabarrús per part de l’aristocràcia mallorquina el feia dubtar de les intencions de l’escriptora romàntica.
Però aquesta posició era encara més amable que la dels amants de la Sand que d’una manera o l’altra li guardaven forta rancúnia. A la novel·la Mademoiselle de la Seglière, Jules Sandeu no dubtarà a retratar-la, evidentment disfressada de personatge fictici. La clau de tot plegat és que Aurore Dudevant es va convertir en George Sand gràcies a la seva relació amb Jules Sandeau.
Diguem que cap a l’any 1831 la tertúlia habitual de l’escriptora estava formada per al·lots joves de la seva província de Berry que estudiaven a París: Regnault i Papet, que volier esser metges; Planet, Fleury i Pyat que alternaven la universitat i el periodisme. Finalment, Jules Sandeau, amb fonda vocació literària. Aurore sabia que es trobava amb desavantatge enmig d’aquells intel·lectuals mascles que podien anar a totes les estrenes teatrals, visitar les exposicions d’art, fer llargues converses a qualsevol taverna... sense cridar l’atenció.
I per tal de poder fer tot això i formar part de la tertúlia allà on fos, Aurore canvia la seva aparença. Fora les sabates femenines que torturen els peus. Fora els capellots de plomes. Fora els vestits encotillats. Es va vestir d’al·lot. Botes, calçons, jaquetes de pell, barret d’estudiant... I això no fou entrebanc perquè el tal Sandeau se n’enamoràs. I així constituïren una parella sentimental i literària. Col·laboren alhora en el diari Le Figaro i redacten entre tots dos una novel·la, Rose et Blanche i que signen amb el pseudònim J. Sand.
La publicació, en cinc volums, té èxit. Haurien pogut escriure més llibres junts, però Aurore ja ha decidit anar pel seu compte. Comença a mancar l’amor mutu i manca també la feina en parella. L’escriptora decideix continuar emprant el llinatge Sand, que s’ha fet popular. I l’encapçala amb George. Neix així George Sand i desapareix Aurore Dudevant.
El nou apel·latiu es cobrirà de glòria i deixarà mig en l’ombra un Jules Sandeau trist i amargat.
