És impossible que Carlos Delgado es cregui els discursos de mòmia de Ferran VII que li escriu el seu negre. És impossible dir més bajanades de la primera a la darrera síl·laba. Comportant-se com un bufó que es belluga damunt un escenari, Delgado cau més baix que si de veritat es cregués el que va dir. No és beneit, és cínic.

El batle de Calvià pronuncià un discurs ideològicament ancorat en el reaccionarisme més avinagrat del segle XIX, barrejat amb barbaritats historicistes manipulades, burdes i puerils. I amb una sola intenció: fer créixer el ferment neofeixista dins el país. Ben mirat, les seves bajanades són el reflex de la total i absoluta desorientació que viu el PP, a la deriva com a estructura política i enfangat en matèria de pensament i ideologia.

La irresponsabilitat de Delgado no és dir dois que res no signifiquen i que es perden en l’absurd. La seva irresponsabilitat rau a destruir els valors del que hauria de ser una dreta moderna, intel·ligent i culta. Qui fa això és un desintegrador social, un hooligan de la política, un pobre home que no creu en els seus conciutadans. Delgado és ara mateix, per pròpia voluntat, el Palmar de Troya del PP.

Però una cosa se li ha de reconèixer: damunt un escenari sap fer el pallasso com ningú. Ni els professionals del Circo Price no el superen. En conseqüència, fora mosques. Pel bé del país assumesc un sacrifici: em compromet solemnement que si Carlos Delgado Truyols abandona la política i es fa pallasso professional del Circo Price, jo deix el periodisme i m’oferesc a ser el seu representant. Tindríem l’èxit assegurat. Charlie Rivel era un aprenent devora ell...