Davidson està disposat a pagar al voltant de 38 milions d’euros pel Reial Mallorca. Personalment, em sembla una oferta desproporcionada, estrambòtica, exagerada. Més ancara quan record que a l’estiu del 2003 el Reial Mallorca fou valorat en 12,5 milions d’euros. L’entitat, en aquell moment, acabava de guanyar la Copa del Rei i tenia a les seves files el davanter camerunès Samuel Etoo.

Avui, ja sabem que els administradors judicials disposen d’una oferta de 50 milions d’euros. El pas dels dies fa que em comenci a creure que el Reial Mallorca val molt més del que a mi em semblava.

Tinc clar que el millor per a Vicenç Grande és vendre al millor postor. És també el més recomanable per als creditors. Ara bé, ja no tenc tan clar que sigui el millor per al nostre estimat Mallorca. Entenc que els administradors judicials, en primera instància, i el jutge Víctor Fernández, finalment, no puguin entrar a valorar cap altre aspecte que vagi més enllà de la quantia i la forma de pagament. És normal.

Però m’han de permetre que una vegada més reclami que el Mallorca hauria d’estar en mans de mallorquins, com més millor. De moment, s’han formalitzat almanco quatre ofertes diferents per la Societat Anònima Esportiva, però cap no és d’un empresari d’aquesta terra.

Així les coses, si hagués de triar entre cap de les ofertes sempre escolliria la que garanteixi una major inversió en el club. Davidson ens ha fet saber que una vegada realitzada la compra no pensa invertir ni un sol euro més en l’entitat. L’empresari anglès vol millorar la plantilla i crear un equip competitiu augmentant de manera substancial els ingressos atípics.

El multimilionari que ara ofereix 50 milions d’euros pel Mallorca té una contrastada solvència econòmica. Personalment, no me’n fii. Ni d’un ni de l’altre.