L’expressió "una de freda i una de calenta", sovint s’associa a una de bona i una de dolenta, sense saber molt bé quina temperatura correspon a la bona ni quina a la dolenta. Però, segons els diccionaris, té un significat més genèric; el sentit que en donen és el d’expressar dos fets consecutius contradictoris, al marge de la bondat d’un o altre.
Tant el sentit restrictiu com l’ampli em van bé per encapçalar l’article. Hi parl d’una cosa bona i d’una de dolenta que també són, quant als efectes, contradictòries, sobretot tenint en compte que provenen de governs paral·lels: l’Ajuntament de Palma i el Govern balear.
El Departament de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma ha organitzat aquest estiu uns tallers lingüístics per a immigrants en edat escolar que han arribat a Palma de maig ençà. Hi han participat una vuitantena d’al·lots d’entre 10 i 15 anys. Durant aquest curset intensiu de 40 hores han avançat més en l’adquisició del català que, sovint, altres alumnes durant tot un any. La incorporació d’aquests infants al nou curs serà molt més positiva.
El resultat de la iniciativa, que va tenir una primera edició l’estiu del 2002 (el canvi polític del 2003 la va enterrar), hauria de fer rectificar els qui refusen l’oferta de propostes com aquesta als alumnes nouvinguts, amb independència del moment del curs que arriben. Hi guanyaríem tots, els nous alumnes i l’escola. Evidentment, amb les garanties que calguin (de preparació dels responsables docents, de positivació de la diversitat lingüística, de recursos i espais adequats, de finalitat additiva de coneixements i no subtractiva, de durada flexible i personalitzada i, si cal, totalment voluntària per als destinataris) perquè no sigui una via d’exclusió, sinó, ben el contrari, d’integració.
L’actuació intensiva en aquests infants –potser millorable amb un poc més de durada– a part d’oferir-los en poc temps un domini del català suficient per comunicar-s’hi –com a mínim de forma passiva– també els facilita una socialització més general –coneixement de l’entorn social, cultural i urbà on viuen– i, alhora, els capacita per a una funció social impagable, ja que esdevenen mediadors espontanis entre els seus pares i la societat (quan han de fer gestions administratives, acudir a serveis sanitaris, etc.).
Una societat com la nostra ha d’aprofitar aquests recursos d’acollida que –en encertar el moment, la forma i el fi– n’amplifiquen l’efecte. Mentre el sistema escolar no sigui capaç d’oferir de manera general alternatives tan eficaces com aquestes, està bé que altres institucions el supleixin aprofitant les oportunitats que es presenten al llarg de l’any. Si a Palma surt bé, també hi sortiria a altres indrets. Actuacions com aquestes demostren l’efectivitat de la feina ben feta i que els que en són responsables polítics saben veure les prioritats i treure un profit envejable a uns minsos recursos econòmics.
La cara negativa, confii que transitòria, la de la Conselleria d’Educació i Cultura que es nega a destinar 25.000 € del pressupost de Política Lingüística a col·laborar amb la Bressola, la xarxa d’escoles de català de Catalunya Nord. Una negativa inexplicable, si no és des de la ignorància de què són aquestes escoles. I l’excusa, sense fonament ¿En quantes coses fora de les fronteres de l’Estat no deu haver invertit recursos el Govern balear?
¿L’Estat pot destinar milions d’euros a promoure cursos gratuïts de castellà fora de les seves fronteres i el Govern balear no pot invertir el 0,4% del pressupost de Política Lingüística a donar suport a un xarxa d’escoles en català ubicades dins el territori lingüístic? Tot allò que de bo i dolent passi a qualsevol punt del nostre domini lingüístic ens afecta també aquí; només això ja justificaria ajudar les zones en què la presència social del català està més debilitada.
A més, aquests ajuts a la Bressola, són multiplicadors perquè, a França, quan un centre té cinc anys d’antiguitat, l’Estat n’ha d’assumir el sou dels mestres. D’aquesta manera avui, a més d’un institut acabat d’inaugurar, ja són vuit els centres de Primària oberts a Catalunya Nord amb aportacions de particulars i d’institucions. Mentre que no podem destinar el 0,4% del pressupost de Política Lingüística a donar suport a escoles que fan ensenyament en la nostra llengua, suportam un dèficit fiscal del 14% amb un Estat que, d’instint, hi actua en contra.
I una cosa que no hi té res a veure, però que és significativa: dilluns va fer una barrumbada a Palma i el metro funciona. Qualcú dirà "Miracle!". Però no, no ho és; és com toca ser.
