Editorial

Garzón i el cens de la memòria

És possible elaborar el cens dels desapareguts en la Guerra Civil perquè la repressió fou un mètode jerarquitzat

Editorial03/09/08 0:00

La intenció del jutge Garzón d’elaborar un cens dels desapareguts en la Guerra Civil i en la postguerra és possible en gran mesura. Malgrat els anys transcorreguts, aquesta restitució moral dels represaliats és un deure de tots els demòcrates envers els que perderen la vida en una gran contesa civil en la qual estava en joc la democràcia.

El primer que s’ha d’entendre és que la repressió no fou obra d’incontrolats. En la immensa majoria dels casos es tractà d’una acció planificada, jerarquitzada i sistematitzada. A partir d’aquí, Garzón sembla conscient que les víctimes són el resultat d’un projecte d’assassinar des del principi de l’ordre i conforme a prioritats establertes. Sense anar més enfora, a Mallorca el govenador civil, Antonio Espina, d’Esquerra Republicana, fou destituït pels colpistes i empresonat el 19 de juliol del 1936.

El substituí un tinent coronel d’Enginyers, numero u de la seva promoció a l’acadèmia militar, prototip de personatge metòdic. Nomenaments semblants, de sistema i jerarquia, es repetiren arreu de l’Estat.