Ja hi tornam a esser...

A l’estiu hi ha hagut descans per als jugadors, però no per als aficionats. Els seguidors del Mallorca han viscut aquest estiu com una final four amb totes les emocions possibles. Que si concurs de creditors a les empreses del president Grande, que si venda del Mallorca, que si 40 milions, que si 50, que si un anglès arriba i diu que compra però que pagarà un bon sou a Grande, que si es venen jugadors 1, que si es venen jugadors 2, que si es venen jugadors 3 –ja no quedava ningú per vendre–, que si hi ha una xiulada generalitzada el dia del Ciutat de Palma, que si Grande treu pit, que si ningú no sap què passarà amb el Mallorca...

Tot plegat només ha generat que hagi un desconcert generalitzat i profund entre l’afició i els 400.000 mallorquinistes potencials dels quals parlava el president. Avui, encara que Grande ho pugui tenir molt clar, ningú no sap què passarà amb el Mallorca. De la inestabilitat és difícil que sorgeixi alguna cosa positiva i, per tant, és ben necessari que algú tranquil·litzi la situació i els ànims.

Ja sabem que al nostre país tot està alterat darrerament: directors generals i consellers investigats per trames de corrupció, dimissions, viatges transoceànics, fugides, calaixos que s’obren, pagaments milionaris a parelles, doblers gastats sense justificar..., però ja estaria bé que a poc a poc tot arribàs a bon port.

L’excap de manteniment de Turisme Jove complica cada dia l’existència als seus antics caps. Segons la notícia publicada ahir a dBalears: "Gosálbez assegurà que tot ho feia per ordres de l’exdirector de Joventut Juan F. Gálvez, de qui digué que "anava al Consorci i demanava 3.000 o 4.000 € per afrontar despeses que deia que ja justificaria més endavant". El que no sabem és si anava al Consorci molt sovint a passar el platet. Estaria bé saber-ho.

Tanta feina com els fiscals Anticorrupció tendrà Gregorio Manzano per recompondre la situació. Li han llevat mitja plantilla i no serà bo de fer posar ordre i concert. Per cert, cal donar l’enhorabona a Manzano per la seva intervenció el dia de la presentació de l’equip davant l’afició. L’andalús va fer tota la seva intervenció en català. Un detall i un acte d’agraïment a la terra que l’acull.

En definitiva, que enguany tampoc no ens avorrirem i, en aquest cas, estaria bé avorrir-se una mica o, com a mínim, no tenir l’ai al cor seguit seguit. Esperem no patir molt, encara que es tracta d’una esperança poc fonamentada si atenem la nostra història recent.

Estam en mans dels jugadors, de l’entrenador, del president, no sabem si del comprador anglès, i, lamentablement, dels administradors dels béns de Grande.

Pel Mallorca, per Grande i per l’afició esperem que les aigües tornin a la normalitat, però qui ens assegura que no tendrem més tempestes?

No hem de perdre l’esperança va dir aquell... i el que esperava desesperà. Del partit d’ahir no he dit res, en som conscient, però es poden informar a la crònica dels meus companys. Aquest article reflecteix el pensament d’alguns, o molts, aficionats que, ara encara, no poden pensar només en futbol i, sobretot, els preocupa allò que suposadament és extraesportiu però que pot condicionar ben molt el futur del RCD Mallorca.

Només podem desitjar poder parlar aviat únicament de futbol. És un desig i una necessitat. El trull ja començant. Ja tornam a esser-hi!!!