La sabonera del PP

Si fossin menys distorsionadors de la veritat, si tinguessin el més mínim sentit de la decència democràtica, sabrien llegir la sentència que, diuen, em converteix en sospitosa. Una sentència, vull recordar-ho, del tribunal contenciós administratiu (res a veure amb totes les malifetes que esquitxen el PP, amb intervenció directa de la Fiscalia Anticorrupció: cas Andratx, Cavallistes, Bitel, Rodrigo de Santos, Turisme Jove, tot això, en poc més d’un sol any), que diu taxativament que no existeix cap mena d’irregularitat de caire econòmic i que, endemés, presenta una dissensió, insòlita en les sentències d’aquest tribunal, de dos magistrats enfront d’un, en la interpretació de les incompatibilitats.

La unanimitat es perdé perquè un dels components adoptà el posicionament dels serveis jurídics de la comunitat autònoma, tot acceptant que la compatibilitat era plausible i que, i això es tornà a subratllar, no s’havia produït (ho repetesc un cop més) cap qüestió econòmica punible, ni de mala gestió ni d’apropiacions indegudes.

Deixem les coses clares, perquè el PP no pot dir el mateix dels casos que l’ocupen, i l’ocuparan, en els mesos vinents, que tenen indicis molts clars i evidents de delictes clarament estipulats: la malversació de fons públics en seria un, tal vegada el més rellevant, tot i que no és l’únic.

L’estratègia del PP serà aquesta, a partir d’ara, i el guió està ben escrit: anar de víctimes, com si hagués un complot ordit des de vagi vostè a saber on, i mirar de distraure l’opinió pública amb acusacions sobre comportaments que ja han tingut translació jurídica i sentències fermes. En aquests temps que corren, el PP hauria de ser més modest, més humil, fent més exercicis de contrició que tirar cap endavant tractant d’involucrar altres persones en la seva desfeta cívica.

El que es va esdevenir a la passada legislatura passarà als annals de la història democràtica com el període més negre de la gestió pública. I això que quan Matas arribà al poder parlà que havien tornat "els professionals". Els professionals de què? No es tracta de no fer res, com deia una exconsellera fa pocs dies; es tracta de fer les coses correctament, des del punt de vista de l’Administració pública, per evitar així desviacions insostenibles i sobrecostos inassumibles. I, sobretot, per no ficar la mà al calaix.

Això és el que afecta gent del PP: el veritable saqueig d’empreses públiques concretes per engreixar comptes corrents particulars. Per sort, no tots els polítics som iguals; i haig de dir que dins el PP hi ha gent empegueïda i trista per tot aquest espectacle, gent que es dedica a la política activa de manera honesta, que està dins les files conservadores per convicció ideològica, i que té tot el respecte.

Però els dirigents conservadors han d’acceptar que erraren, en el passat quadrienni, la seva visió de deixar fer, de no controlar casos que eren molt cridaners i que ja apuntaven formes de manera incipient, i que, per tant, si no volen assumir responsabilitats polítiques com a mínim el que haurien de fer és no pretendre barrejar situacions que no s’hi avenen ni forçant-les.

Urgeix que el PP s’eixugui la sabonera dels llavis, deixi de palesar tanta premeditada ignorància en la interpretació de les lleis i de les sentències, i mirar d’agranar el desastre que té al seu pati, abans de ficar-se en jardins d’altres. Fer comparacions deixaria alguns a l’altura del betum. I el betum és per netejar sabates; no per empastifar tothom, en un exercici més propi de la desesperació que de la reflexió serena.