El món del silenci (1955)

"Enmig d’una traca per a celebrar la festa, vaig saltar amb impaciència a bord d’una llanxa i em vaig trobar poc després sobre la coberta del vaixell Scaldis. Només em vaig entretenir uns instants a saludar el capità Laforce i els seus savis i vaig baixar de seguida a la cala de la nau, on hi havia el dirigible miraculós. Era un gran globus en forma de naveta de sota del qual penjava una bolla d’acer de més de deu metres de diàmetre, el vehicle groc i blanc dins del qual jo havia de baixar a les profunditats. A cada costat de la bolla hi havia uns motors elèctrics carenats que movien les hèlixs, i que em propulsarien sota una pressió quatre-centes vegades més forta que la pressió atmosfèrica. Jo coneixia de memòria tots els plànols d’aquell enginy i ara ho podia tocar amb les meves mans. La cabina esfèrica era feta d’un acer especial de nou centímetres de gruixa..."

Qui això escrivia era el comandant Ives Cousteau, el qual havia d’explicar, després d’aquella i altres experiències, com és el món silenciós dins les profunditats marines. La cosa presentava els seus riscs, però la ciència ho exigia...

"Sense el seu cordó umbilical, el Bathyscaphe havia d’arribar a uns paorosos abismes oceànics vint vegades més profunds que els que són permesos als submarins ordinaris. Es tractava d’entrar en un àmbit fosc i desconegut. Després d’anys de proves, la gran aventura era possible. El batiscaf inventat pel professor Piccard resultaria efectiu al cent per cent...

En arribar al fons l’aparell relliscaria i a poca velocitat, a només un metre sobre el terra, exploraria durant hores i hores aquella part del planeta que l’home no havia encara trepitjat. A través de les claraboies de plexiglàs els tripulants podrien observar els paisatges abismals, il·luminats per projectors exteriors prou potents per a permetre preses de vista en color allà on la nit havia regnat des del començament del món.

Aquell home agosarat, primatxol, àgil, que havia estat espia de la Resistència francesa en el si de la Marina alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Jacques-Ives Cousteau (Saint-André-de-Cubzac, 1910-París, 1997), oficial de l’Armada, oceanògraf i director de cinema monogràfic, enllestí una pel·lícula de tot aquell afer que duia per títol El món del silenci.

Havent realitzat llargues campanyes oceanogràfiques, en el decurs de les quals eren descobertes noves espècies marines, es posava ben de manifest que la ciència només coneixia una part més o menys relativa de l’univers que reposa sota el nivell de la mar. L’estudi químic, físic i biològic de les aigües marcà tota la vida d’aquest gran investigador.